Hollande es rendeix davant el Vaticà
França revoca el nomenament d’un ambaixador gai després d’un any de pugna
L’era de Francesc presenta les seves contradiccions. El papa argentí va sorprendre el món, al cap de poc de ser elegit, amb l’aparent obertura als homosexuals. “Qui sóc jo per jutjar un gai?”, va dir Jorge Mario Bergoglio en una roda de premsa a la tornada de Rio de Janeiro, el juliol del 2013. Tot just tres anys després, França ha hagut de revocar, després d’un llarg i desagradable estira-i-arronsa diplomàtic, el nomenament d’un homosexual com a ambaixador davant la Santa Seu.
El Consell de Ministres francès va anunciar dimecres la designació de Laurent Stefanini, de 56 anys, com a nou ambaixador davant la Unesco, l’organització de l’ONU per a la cultura i l’educació, amb seu a París. Es tracta, òbviament, d’un càrrec de gran prestigi per a un funcionari del seu nivell, encara que no era el càrrec que volia donar-li el president Françoise Hollande. En el fons té un regust de premi de consolació per compensar una derrota, de Stefanini i, sobretot, del mateix cap d’Estat.
El gener del 2015 el Govern francès havia nomenat Stefanini com a nou ambaixador davant la Santa Seu. El personatge, catòlic practicant, tenia tots els requisits professionals. Home de vasta cultura, format a l’Escola Nacional d’Administració –el gran planter de l’elit francesa–, ja havia estat el número dos de la legació francesa davant el Vaticà entre el 2001 i el 2005. Després va treballar com a cap de protocol de l’Elisi amb el president Nicolas
El president francès opta per enviar a la Unesco Laurent Stefanini, diplomàtic de carrera brillant
Sarkozy i més endavant va confirmat per Hollande.
Però a la Santa Seu no li va agradar gens que París, després de la polèmica llei de matrimonis homosexuals aprovada el 2013, escollís com a representant un home obertament gai. Es va considerar una provocació.
No es va arribar, doncs, a l’acceptació de les cartes credencials. No hi va haver un no explícit del Vaticà, sinó el silenci, equivalent al rebuig. Hollande, però, s’hi va entossudir. Ho va veure com una qüestió d’honor i va insistir en el nom de Stefanini. El Vaticà va continuar ferm. La situació es va tornar força incòmoda per a totes dues parts.
El 17 d’abril del 2015, Francesc va prendre la iniciativa i va rebre en audiència, de manera molt discreta, Stefanini per aclarir-li el que estava passant. Segons fonts coneixedores de la reunió, el Papa i el diplomàtic van parlar durant força estona, uns 45 minuts, i fins i tot van resar junts. Bergoglio hauria dit a Stefanini que en el rebuig vaticà de donar-li
les cartes credencials no hi havia res de personal contra ell per la condició de gai, sinó més aviat un problema diplomàtic per la insistència francesa a forçar la mà i per la inconveniència de la recent aprovació de la llei sobre casaments homosexuals. El Vaticà no podia acceptar el
diktat de París. També hi va haver algunes especulacions en mitjans francesos sobre qüestions personals de la vida de Stefanini a Roma, durant el seu període com a número dos de l’ambaixada, que, pel que sembla, van incomodar la Santa Seu. Fos el que fos, Francesc va ser clar en el no, però Hollande no va voler donar-se per entès i es va obstinar a prolongar la pugna i el bloqueig durant un any més.
Es va convertir en una qüestió d’honor i d’orgull nacional. I per això la marxa enrere final ha estat interpretada a França com un nou revés polític per a Hollande per una obstinació no justificada i per la seva falta de mà esquerra diplomàtica davant un interlocutor tan sensible –i tan avesat– com el Vaticà.
La renúncia francesa al seu ambaixador gai s’ha produït en un moment rellevant de l’agenda vaticana, just en vigílies que es publiqui l’exhortació apostòlica postsinodal Amoris Laetitia (L’alegria de l’amor), un document molt extens de Francesc –amb un total de 325 apartats– en què el Papa sintetitza, interpreta i treu conclusions dels dos sínodes sobre la família celebrats a Roma el 2014 i 2015.
Es preveu que el text sigui una reflexió molt profunda sobre l’home, la família i l’amor en la qual Bergoglio vessi els seus punts de vista ja expressats i provi d’oferir una àmplia posició de consens amb què se sentin còmodes la majoria de bisbes del món. Alguns analistes ja l’han definit com un exemple d’“unitat doctrinal i pluralitat pastoral”.
La part més esperada d’Amoris Laetitia serà la que faci referència a la comunió dels divorciats tornats a casar. Es preveu que Francesc s’adhereixi a les conclusions sinodals de permetre la comunió, en casos particulars, després d’un procés de discerniment de les parelles i del pastor.
És molt probable que el document deixi decebuts els homosexuals catòlics, atès que es reiterarà, una vegada més, que l’únic matrimoni acceptable, per mandat diví i per utilitat social, és el d’un home i una dona. L’Església catòlica ho entén com una qüestió antropològica en la qual no pensa cedir. El cas del frustrat ambaixador Stefanini ho ha deixat ben clar.