Cameron va participar del fons del seu pare a Panamà
El primer ministre assegura que va tributar pels guanys
David Cameron, primer ministre del Regne Unit, es va beneficiar d’una companyia deslocalitzada que el seu pare va crear i va dirigir durant més de 30 anys, i que no va pagar mai impostos a la Gran Bretanya. Així ho va reconèixer ahir, després d’una setmana intentant evitar la seva implicació en l’escàndol dels papers de Panamà.
Cameron compartia amb la seva esposa Samantha 5.000 participacions en un fons que gestionava la companyia Blairmore, fundada pel seu pare Ian el 1982. Aquestes participacions les va comprar el 1997 i les va vendre el gener del 2010, quatre mesos abans de guanyar les eleccions. Per això va obtenir 31.500 lliures, prop de 39.000 euros al canvi actual.
El primer ministre, que ha fet moltes declaracions en contra de les inversions en fons deslocalitzats –“és moralment equivocat”, va dir fa ben poc temps– assegura que va pagar impostos per aquests guanys.
“No tinc res a amagar –va declarar ahir a la cadena ITV–. Estic orgullós del meu pare, del que va fer i del negoci que va aixecar. No suporto veure el seu nom arrossegat pel fang”.
El pare, l’avi i el besavi de Cameron eren agents de canvi i borsa que es van dedicar a les finances. Blairmore gestionava desenes de milions de lliures i va estar establerta a Panamà i altres paradisos fiscals. Ian Cameron, segons els documents que ara han sortit a la llum, va contractar molts testaferros, incloent-hi un bisbe, per amagar els seus negocis.
The Sunday Times li va atribuir el 2009 una fortuna de deu milions de lliures, encara que ell mai no en va declarar més de 2,74.
Ian Cameron va morir el 2010 i Blairmore es va traslladar a Irlanda el 2012.
La política ha estat la principal activitat professional de David Cameron. Va aconseguir la seva acta de diputat el 2001, i el 2005 va passar a liderar als tories. Té participacions en diverses companyies, que li reporten ingressos modestos. Tot i així, és propietari d’una casa a North Kensington valorada en 3,5 milions de lliures, que té llogada des que es va traslladar al 10 de Downing Street, la residència del primer ministre.
Diverses vegades ha anunciat que no té inconvenient a publicar la declaració de la renda, però no ho ha fet mai.
La primera reacció de la seva oficina a la revelacions dels papers de Panamà és que es tractava d’un afer privat. Després va publicar un comunicat en què assegurava que ni ara ni en el futur no es beneficiarà de fons deslocalitzats.
Ahir al matí The Guardian va publicar la seva participació a Blairmore i la pressió va ser tan gran que no va tenir més remei que comparèixer a la televisió, en horari de màxima audiència. Davant les càmeres va rebutjar qualsevol suggeriment que la companyia es va crear per evadir impostos. “Crec que gran part de la crítica es basa en un gran malentès, que consisteix que Blairmore Investment es va crear amb la idea d’evadir imposats i no és així. Es va establir per facilitar que les persones i les empreses que volien invertir en dòlars poguessin ferho”. Blairmore va contractar el 2008 els serveis de la firma londinenca Simmons Simmons per sortir de Panamà. La recomanació va ser les illes Caiman o les Bermudes perquè “ofereixen estabilitat política” i “lideren el mercat de les companyies deslocalitzades amb sofisticades infraestructures per als fons d’inversió”.
El mandatari, que sempre s’ha dedicat a la política, té una mansió valorada en 3,5 milions de lliures