L’Estat Islàmic contraataca amb el segrest de 300 obrers sirians
L’ONU reprèn els esforços diplomàtics de cara a una transició política
Fa setmanes que l’Estat Islàmic (EI) perd terreny a Síria. Ahir, per exemple, no va poder mantenir les seves posicions al nord, en la principal ruta d’avituallament amb Turquia. Però això no vol dir que no conservi unitats capaces de contraatacar, especialment a prop de Damasc, grups armats com els que ahir van ocupar una fàbrica de ciment i se’n van emportar entre 200 i 300 treballadors.
Els segrestos massius no són una novetat en la guerra civil siriana, que ara entra en el sisè any. Els cristians i els yazidites saben molt bé de què van. Tot i això, fins ara els gihadistes no havien trobat valor en la captura de musulmans, com és el cas dels obrers de la fàbrica de ciment d’Al-Badia, a Dumai, uns 40 quilòmetres a l’est de Damasc.
Els motius poden ser diversos, des d’utilitzar-los en un possible canvi de presoners fins a posarlos a treballar a la fortificació de les places que encara estan sota control gihadista.
Els combats són intensos als voltants de Dumai des de dilluns passat. Allà hi ha un aeroport militar i una central elèctrica que el Govern sirià no pensa cedir.
La televisió estatal va parlar de uns 300 segrestats, però fonts rebels van indicar que no passen de 200. En tot cas, la magnitud de l’operació, sota els bombardejos de l’aviació russa i la fustigació de l’artilleria regular siriana, dóna una idea de la capacitat de maniobra que conserven els gihadistes al centre del país.
La situació al nord d’Alep és molt diferent. Lluny de les zones d’aprovisionament, amb la frontera turca més blindada que mai, l’Estat Islàmic no troba reforços per resistir l’assetjament de les forces lleials al règim i ahir va perdre Al-Rai, una població clau per controlar la carretera que porta a Turquia. Fora de les zones sota control de l’EI, on la lluita és intensa, la resta del país està en calma.
La treva que es va decretar fa un mes es manté amb pinces. No està prou consolidada per permetre la lliure circulació dels camions de l’ajuda humanitària, però dóna ales al mediador de l’ONU, Staffan de Mistura, per llançar una nova tanda de converses a Ginebra a partir del pròxim dia 13.
Les dues anteriors han servit de molt poca cosa, però ara De Mistura creu que es donen les condicions per iniciar el diàleg sobre “una transició política”. Pot semblar ciència-ficció que es plantegi la negociació en aquests termes quan la guerra continua causant estralls, però De Mistura és optimista i en els propers dies anirà a Damasc i Teheran a obtenir els suports que li falten per consolidar el diàleg.
El president Baixar al-Assad ha deixat clar que no pensa abandonar el poder i la prova és que per a la setmana que ve ha programat unes eleccions legislatives que contribuiran a consolidar la pantomima del règim. Tot i això, els seus enemics, els EUA i França insisteixen que forma part del problema i no de la solució.
Sense notícies dels treballadors d’una fàbrica de ciment en una zona de combats pròxima a Damasc