Millores per a l’Hospitalet
EL conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, després de reunir-se amb l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, va anunciar ahir que al juliol s’aprovarà l’esperada reforma de la Gran Via, al seu pas per la segona ciutat catalana. Amb un pressupost d’uns 150 milions d’euros, el projecte preveu el soterrament del tronc central i la construcció de vials laterals, la continuació de la via fins al Llobregat, on es crearà un parc agrícola de 25 hectàrees a la zona de Can Trabal, i la creació d’un clúster biomèdic a la zona dels hospitals. Una llarga reivindicació de l’Hospitalet que la crisi econòmica va obligar a posposar.
Però no és l’única actuació que el municipi que presideix Núria Marín necessita de forma tan urgent com imprescindible i justa. També hi ha el soterrament de les vies ferroviàries, una actuació que és competència de l’Estat. Des de l’any 2000 que entitats i veïns de la ciutat riberenca, reunits entorn de la plataforma l’Hospitalet sense Vies, exigeixen la construcció d’un túnel de dos quilòmetres que permeti superar la rasa ferroviària que divideix la segona ciutat catalana en dos i per la qual circulen més de mil combois diaris.
Cal recordar que aquesta infraestructura, que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va comprometre recentment a construir si arriba al Govern central, permetria unir les línies que procedeixen de Vilanova i de Vilafranca, amb una millora en la gestió de Rodalies, i alliberaria més de mig milió de metres quadrats –en una població on els espais lliures són molt escassos– que facilitarien, entre altres accions, la construcció de gairebé 500 habitatges i, per descomptat, milloraria el benestar dels veïns perquè eliminaria una barrera tan infranquejable com sorollosa i molesta. Ahir tant el conseller com l’alcaldessa van acordar fer front comú per exigir al Ministeri de Foment la construcció de l’esmentat túnel ferroviari.
Tenint en compte que l’Hospitalet es troba en una entrada estratègicament vital per a Barcelona, els seus ciutadans han hagut de suportar les servituds que comporta acollir al municipi infraestructures com la Fira, la Ciutat de la Justícia o grans hospitals, juntament amb trens de rodalies, de llarg recorregut i l’AVE, així com autopistes i metros que converteixen la gestió de l’espai en un trencaclosques que, per resoldre’l, ha requerit la dedicació, amb un afany encomiable, dels dirigents municipals. Un maremàgnum urbanístic que la reforma de la Gran Via i, sobretot, el túnel reivindicat hauran de contribuir a resoldre de forma decisiva.