Per una ce o per una essa

Vivim en una època en què les faltes d’ortografia són una constant que ens persegueix per aparadors de botigues, rètols de mercat, diaris on line (i no on line) i xarxes socials. No em veig amb cor de dir si ara se’n fan més que quaranta anys enrere, però diria que sí perquè, abans, qui no sabia escriure amb un mínim de correcció demanava a algú que en sabia que li fes el rètol. Però la gran diferència és que, abans, la gent que escrivia amb faltes hauria preferit no fer-ne. Ara és el contrari. Gent que s’estima més escriure “cullons!” que no pas “collons!”, perquè així es consideren més enrotllats. Escriure malament és un plus perquè creuen que els dóna pàtina de rebels. A Catalunya, d’una banda tenim els comerços xinesos (basars, bars i restaurants) on de vegades et reben amb el cartell de “bienbenidos” i t’ofereixen “guguetes” o croissants farcits de “parnil furmatja”. La producció autòctona està a un nivell semblant. En un Mercadona hi havia no fa gaire un rètol que anunciava “cava semicec”. ¿I els locals de tota mena on ofereixen “cuina cassolana” o es presenten com a “cervesseria” o “saló de bellessa”? N’hi

Si ets dels que creuen que no passa res per una simple falta d’ortografia, replanteja-t’ho

ha molts als quals la doble essa els sembla molt més patriòtica que una trista, pobre i desvalguda essa tota sola. I no oblidem les institucions amb aspiracions culturals. Tal com ha aparegut en alguns cartells, l’Entitat Municipal de Valldoreix convoca el “Premi literàri 2016”. Sense accent, “literari” els devia semblar poc sumptuós.

Per tot això he exultat de joia quan he llegit a la premsa mexicana una notícia emocionant. A l’estat de Michoacán, membres de la Secretaría de la Defensa Nacional van detenir dilluns quatre homes que es feien passar per membres de la Fuerza Rural. Portaven armes de foc i vestien els uniformes d’aquest cos. Viatjaven en un cotxe exactament igual als de la policia: blau fosc, blanc i negre, amb l’escut del cos ben gros i les paraules “Policía Michoacán” igualment grosses. Però, sota aquestes dues paraules definitòries de la seva condició d’agents de la llei, n’hi havia altres tres, la primera de les quals va fer que els de la Defensa Nacional sospitessin. Les paraules eren “Divición Fuerza Rural”.

És habitual que molts hispanoparlants que pronuncien exactament igual la ce i la essa, dubtin quina d’aquestes dues lletres posar, a l’hora d’escriure una paraula. A un nebot meu argentí amb qui de vegades converso per e-mail li passa exactament el mateix. Però –que jo sàpiga– no es dedica a tunejar vehicles per fer-los passar per policials. Si et dediques a això, com és el cas dels quatre mexicans detinguts, hauries de parar una mica d’atenció. I si ets dels xupiguais que es pensen que l’ortografia és una imposició heteropatriarcal que s’ha d’abolir, doncs, francament, que et fotin un calbot, et tanquin a la garjola i et facin repetir primària. Cosa que et seria beneficiosa perquè, la pròxima vegada que decideixis tunejar un cotxe per fer-lo passar per policial, no quedaràs com un imbècil.