El somni sobiranista

La trobada, molt discreta i amagada, del líder d’ERC, Oriol Junqueras, amb Pedro Sánchez ha tornat a posar nerviosos alts càrrecs polítics catalans que ho veuen com una deslleialtat.

Però, per sobre de tot, jo remarcaria que en l’actual política catalana fa la impressió que tot s’aguanta per un fil. Hi ha desconfiança entre els principals protagonistes, hi ha desacords contínuament i em fa tot l’efecte que tot plegat es va desinflant a tota velocitat. Evidentment, tot aquest malestar,tota aquesta lluita soterrada, es projecta sobre la societat civil, que veu que, per molts esforços que es fan des de les altures per tapar forats, les coses no van bé en l’anomenat procés, que no és precisament un camí de roses.

El paradís que ens havien promès en 18 mesos cada dia està més lluny. I, per ser sincers, ja ningú no en parla i els ciutadans ja van ensumant que tot continua igual, per no dir pitjor. Algú, no sé qui, haurà de sortir qualsevol dia i explicar bé el que ha passat, que aquells dies de vi i roses han passat avall.

I llavors, finalment, serem tots conscients que el conte s’ha acabat, que la comunió entre polítics i societat s’ha trencat i que s’haurà d’esperar a generacions futures que portin a bon port el somni nacional, que haurà esdevingut el somni d’una nit d’estiu.

RAMON RIU CODINACH Subscriptor Manlleu