La filosofia com a ibuprofèn
Plató deia que, si existís la ciutat ideal, el filòsof hi hauria d’exercir el paper de governant. La nostra societat no és ideal ni de bon tros, però s’hi viuen més anys que abans, s’hi pateixen menys malalties i el desenvolupament tecnològic permet aspirar a més comoditats i millors. Cal esperar, doncs, que respecte a les qüestions materials el futur sigui sempre millor. Una altra cosa és la seva qualitat reflexiva i nivell humanístic, atès que el nostre present ja és força millorable.
És obvi que som als antípodes de l’aspiració platònica, però en les nostres societats capitalistes hi ha una relació contradictòria amb la filosofia. D’una banda, veiem que se l’expulsa cada vegada més dels plans educatius i, en estreta connexió amb el cost-benefici, se la margina del pla socioeconòmic. Se la difumina de les aules de batxillerat perquè es considera que és un luxe extravagant i inútil per al sistema (com si l’eradicació de la filosofia solucionés d’arrel els problemes del mercat laboral). I alhora, paradoxalment, es recorre de manera creixent als seus “serveis professionals”.
Quan en tractar un tema de pes social o econòmic apareix un dilema que comporta una contradicció incòmoda, ràpidament es busca la veu d’un “expert”. I força vegades es recorre a un que prové de la filosofia. Com si fos un guru, s’espera d’ell que des de la seva posició propera al món de les idees digui la resposta justa al problema plantejat, amb la fórmula terapèutica idònia. Posi un/a filòsof/a a la seva vida, vindria a ser el leitmotiv.
Es reconeix la importància de pensar les coses críticament, amb això? Sí, però el just. Només es fa aire a la filosofia en cas de necessitat i sempre des del prisma utilitari. Però per bé o per mal la filosofia no pot ser un analgèsic d’efecte ràpid. Implica una manera d’entendre la vida i les seves paradoxes, la qual cosa exigeix més que un simple ús de bufet. Òbviament, cadascú hi pot acudir com consideri millor, però pot ser que no hi trobi el que busca. Perquè, si bé és cert que la filosofia s’ha de plantejar constantment quin paper té en la seva societat, no ho és menys que no es pot reduir a ser paraules de “savis”. Ja fa uns quants segles que Sòcrates, en paraules de Plató, va desemmascarar els sofistes.