Els errors i mites comuns

No s’ha d’esperar per al diagnòstic. Les dificultats són presents a l’ensenyament infantil, poden començar a treballar-se encara que el diagnòstic no sigui complet.

No tots els alumnes amb dislèxia es mengen lletres i/o síl·labes, les giren o les canvien.

No és específic de dislèctics confondre dreta i esquerra.

No serveix de res enviar-los a l’oftalmòleg perquè la dislèxia és un problema lingüístic, no de visió. Per això, cap tractament amb exercicis visuals no està indicat en nens dislèctics. Necessiten adaptacions metodològiques, no de continguts curriculars.

No s’han d’abaixar les notes dels exàmens per faltes ortogràfiques.

No hauria de ser excepcional canviar el format d’examen perquè pugui mostrar el que sap: exàmens orals, preguntes curtes o tipus test.

Poden aprendre anglès oral però és una tortura exigir-los l’escrit.

Llegir en veu alta davant dels companys és molt dur.