L’alegalitat frena solucions
A Espanya l’actual norma castiga tant els clients com les treballadores
La prostitució no forma part de l’agenda dels partits espanyols que ara negocien la hipotètica formació d’un govern, però si fos així quedaria reflectida la disparitat de criteris i maneres d’abordar un debat que és complex. Un debat que planeja sobre uns llimbs legislatius, ja que a Espanya la prostitució es troba en el que es podria definir com una situació d’alegalitat.
La prostitució no és il·legal si l’exerceix una persona adulta i per voluntat pròpia –aquesta voluntat pròpia, com es veurà, és una de les artistes del debat–, tot i que hi ha certs límits sobre on es pot dur a terme. La llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com llei mordassa), que es va aprovar la legislatura passada, estableix sancions per a les persones que sol·licitin o tinguin serveis sexuals en zones de trànsit públic o en llocs destinats a ús per menors. Les sancions oscil·len entre els 600 i els 30.000 euros, mentre que per a les persones que es prostitueixen van dels 100 als 600. Diversos municipis han fet ús de la potestat que tenen per regular la prostitució al carrer, com ara Barcelona, que el 2012 la va prohibir a la via pública.
El Codi Penal sí que considera delicte el proxenetisme (lucrar-se amb la prostitució de terceres persones) i el tràfic de persones (en tots els casos es parla majoritàriament de dones). Sobre el proxenetisme, les reformes del PP també han donat lloc a polèmica, ja que hi ha col·lectius de dones que van denunciar que suavitzaven el delicte perquè el vinculaven a qüestions difícilment demostrables, com ara quan hi ha “condicions costoses, desproporcionades o abusives”, o si hi ha una “situació de vulnerabilitat personal o econòmica”.
Però l’actual marc legal no acontenta ningú i no n’hi ha prou per afrontar una situació tan complexa i de difícil control per part dels poders públics.
A Espanya no se sap quantes persones exerceixen la prostitució i alguns informes estimen que la immensa majoria de dones –un 80%, segons algunes fonts– ho fan en contra de la seva voluntat. La Policia Nacional ha alertat que el tràfic de dones és un negoci a l’alça que genera uns cinc milions d’euros cada dia.
En aquesta anàlisi de la realitat cal inscriure els moviments que demanen la prohibició i l’abolició de la prostitució perquè la identifiquen com l’expressió màxima de violència masclista contra les dones. Defensen que es persegueixi no la prostituta, sinó els homes que les utilitzen i, evidentment, els explotadors, com es va aprovar dimecres a França. La posició d’aquests col·lectius ha tornat a quedar perfectament reflectida a la campanya de recollida de firmes del Moviment Democràtic de Dones (MDM), amb el suport de quatre alcaldesses de l’àrea metropolitana de Barcelona del PSC i Convergència (Núria Parlon, Núria Marín i Lluïsa Moret i Mercè Conesa) en contra de l’eventual intenció de l’Ajuntament de Barcelona de regular la prostitució recordant que aquest no és l’ofici més antic del món, sinó l’explotació, l’esclavitud i la violència inventada pel patriarcat per controlar i sotmetre les dones. Si hi ha tràfic, indicaven, és perquè hi ha prostitució, igual com es traficava amb esclaus perquè hi havia esclavitud. Que es pagui una quantitat de diners per accedir a estones o a trossos d’una dona no es pot transformar, raonaven, en un treball. Reglamentar la prostitució, integrant-la a l’economia de mercat com volen els proxenetes, suposa acceptar que és una alternativa laboral per a les dones pobres i no n’eradica les causes, es deia.
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha assenyalat que no es tenen les competències per “legalitzar” la prostitució, però que la formació d’Ada Colau està en sintonia amb els col·lectius regulacionistes, que reivindiquen els drets laborals com a treballadores autònomes i lliures, demanen seguretat i rebutgen les ordenances que els imposen multes per captar clients als carrers.
El col·lectiu barceloní Putes Indignades és el que porta la veu cantant. Aquesta posició és la que defensen formacions com Podem, mentre que Ciutadans proposava al seu programa portar la prostitució a locals “legalitzats” on les dones treballin com a autònomes. Però la realitat és que la majoria de dones que es prostitueixen procedeixen de països estrangers, estan en una situació irregular i, per tant, d’extrema vulnerabilitat, per la qual cosa és difícil parlar de treballadores autònomes.