Poca fe de l’afició a poder passar a semifinals

Podran Cristiano, Sergio Ramos, Bale i Benzema –si pot jugar, cosa que sembla força probable perquè les proves que li van fer ahir van demostrar que només tenia un cop– emular Juanito, Santillana, Stielike i Camacho, les ànimes de les últimes remuntades blanques, cap a la dècada dels vuitanta, quan Jorge Valdano parlava de la por escènica per referir-se a les nits màgiques del Bernabeu, quan remuntar un 6-1 a l’Anderlecht i un 5-1 al Borussia Mönchengladbach era possible? Aquesta és la pregunta que ahir començava a fer-se el madridisme, i la resposta, pel que es podia llegir als fòrums digitals, era bastant descoratjadora per als seus interessos. Tot i que es pròxims dies “l’operació remuntada” es comenci a vendre des del club i es presenti com un destí pràcticament inevitable, el cert és que avui dia si alguna cosa es troba a faltar en aquest equip, líder un any més a la llista Forbes, és una mica d’ànima. El madridisme tampoc no s’ha de remuntar tants anys enrere. Amb una plantilla possiblement menys talentosa que l’actual, Raúl, Morientes, Sanchís, Casillas i Hierro, per exemple, van enllaçar tres Champions entre el 1998 i el 2002. Zidane es pot posar com a exemple de l’última perquè seu va ser el gol de volea a Glasgow. L’exemple més proper va acabar malament. El Madrid de l’última temporada de Mourinho va patir un 4-1 a Dortmund. A casa només va arribar al 2-0. L’últim 2-0 remuntat va ser contra el Mallorca a la Copa, el 1993. El Madrid va guanyar a la tornada a casa per 3-0. El Mallorca era equip de Segona.