Un tossut emprenedor
Mor David Moner, impulsor de l’esport català i president de la UFEC durant 18 anys
David Moner, mort ahir a Barcelona a 83 anys, ha estat un dirigent de l’esport català imprescindible durant les últimes dècades. Advocat, esportista rellevant de jove (va practicar la natació, el waterpolo i el rugbi), va començar la seva carrera organitzativa al CN Banyoles i a la Federació Catalana de Rem, en què va entrar com a vocal amb 24 anys i on va arribar a president amb 31. Entre les seves iniciatives més destacades es recorda l’ampliació del llac de Banyoles per adaptar-lo com a únic camp de regates de dimensions olímpiques a Espanya.
En aquells temps va començar a col·laborar igualment amb les federacions de Piragüisme i Natació, a més de ser un dels fundadors de la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic, el 1965. Va presidir la catalana de Natació (1977-1981 i 1985-1995), època en què va crear el Gran Premi Ciutat de Barcelona i va impulsar la recuperació per a la ciutat de l’abandonada piscina Sant Jordi, per a la qual cosa primer va haver d’aconseguir, amb l’ajuda d’un bomber i un incendi provocat de lleus conseqüències, que les instal·lacions quedessin lliures dels qui les havien ocupades.
Però el gran salt en l’àmbit de l’esport català li va arribar a David Moner el 1996, quan va ser elegit president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la UFEC, un organisme fundat el 1932 per Pompeu Fabra i que havia quedat paralitzat el 1939, fins que l’aleshores secretari de l’Esport de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, el va rescatar de l’oblit. Moner es va mantenir 18 anys al capdavant de la UFEC i la seva obra és, per extensa i sòlida, impossible de resumir.
Entre els principals reptes que es va marcar figuren la internacionalització de les seleccions catalanes, l’adquisició de fons propis per no dependre completament de les subvencions i una ambiciosa política de gestió d’instal·lacions a través, fonamentalment, de poliesportius de la UFEC disseminats per tot Catalunya.
Moner va tenir una actuació destacadíssima en la batalla del patinatge català per aconseguir un reconeixement propi i diferent de l’Espanyola. En les assemblees de Miami, Fresno i Roma (2004-2005) va desplegar tota la seva energia i la capacitat negociadora, per a la qual cosa primer va haver de llimar diferències amb el màxim responsable de l’esport català del moment, Rafel Niubò. Niubò, consultat ahir per La
Vanguardia, va definir David Moner com “el dirigent de l’esport català de més talla de les últimes dècades, potser només per sota de Samaranch a causa de la dimensió internacional d’aquest últim”. Per Niubò, David Moner “era algú capaç de qualsevol cosa, sempre tirava endavant, res no era capaç de frenar-lo”. “Un emprenedor imbatible. En la lluita del patinatge va germinar la nostra posterior amistat”.
Rubèn Peris també recorda Moner “amb moltíssim afecte. Treballar sis anys amb ell a la UFEC va ser fantàstic. Tots els que estàvem amb ell sempre ens vam sentir molt protegits”.
Els qui van conèixer la capacitat negociadora de David Moner en destaquen la tossuderia i la voluntat ferma per tirar endavant en tots els conflictes. Va tenir, des de molt jove, un interès absolut per les relacions humanes i per acostar-se als centres d’influència que li semblaven imprescindibles per desenvolupar la seva tasca. En converses recents amb el periodista d’aquesta casa Ramón Álvarez recordava anècdotes significatives, com la dels seus temps del servei militar, que va dur a terme al port de Barcelona. “Anava sempre amb una motxilla en què guardava un esmòquing i quan al Club Nàutic hi havia alguna recepció assenyalada em vestia per a l’ocasió i m’afegia a l’acte, com un convidat més. Finalment em van descobrir i allà va néixer la meva amistat amb el president del club, don Carlos de Godó, comte de Godó”.
El funeral per David Moner i Codina tindrà lloc demà dissabte a les onze del matí al tanatori de Sant Gervasi.
RAFEL NIUBÒ “El dirigent de l’esport català de més talla en dècades, només per sota de Samaranch”