La tempesta, més a prop?
No sap el lector com em disgusten els titulars que, últimament, tenen algunes d’aquestes reflexions setmanals. Però els esdeveniments dels últims mesos no conviden a una percepció gaire positiva del que ens espera. En tot cas, jutgin vostès. Primer, pessimisme a l’FMI. Christine Lagarde ha avisat que el creixement global continua sent massa lent i massa fràgil, anticipant el que sembla que serà una revisió a la baixa de les perspectives econòmiques mundials.
Segon, pessimisme a la banca central mundial. A la Fed s’han imposat els que temen que les coses probablement empitjoraran, com mostra la publicació de les actes de l’última reunió. La seva presidenta, Janet Yellen, es manifesta més cautelosa cada dia que passa. En la conferència a l’Economic Club de Nova York el 29 de març passat, anunciava que la reducció de la inflació mundial i les pitjors condicions dels mercats exteriors justifiquen la seva prudent aproximació a noves alces de tipus d’interès als EUA. Lectura dels mercats: la Fed està desfent part del camí iniciat al desembre, quan els va apujar per primer cop en set anys.
Tercer, pessimisme dels mercats sobre la capacitat de la banca central per redreçar la situació. Per exemple, després de situar el BCE i el Banc del Japó els tipus d’interès en valors negatius, per primer cop en la història, la reacció de la Fed i el deteriorament global han tornat a elevar les cotitzacions del ien i de l’euro respecte del dòlar. El contrari del que es podia esperar!
Quart, pessimisme als mercats. Aquesta setmana, les borses espanyola, europea, japonesa i americana s’han clavat una altra patacada. Que, en algunes d’elles, ha liquidat les millores d’aquest últim mes. I el rendiment del deute alemany a 10 anys es troba a prop de mínims
L’FMI, la Fed i els mercats coincideixen a dibuixar un empitjorament de les previsions mundials
històrics, oferint un míser 0,10%. Això vol dir que hi ha un creixent flux de capitals cap a Alemanya, vinculat als temors que generen altres places, encara que també l’augment de les compres de bons del BCE hi ajuda.
Com poden veure, el panorama en aquest veïnatge universal nostre està tenyit, en excés, de tons una mica ombrívols. I què volen que els digui, és el que hi ha. Però sempre es poden animar. Aquí encara ens mantenim incòlumes al descoratjament: que si això, que si allò, que si eleccions sí, que si eleccions no. Això ho afavoreix la bombolla de protecció del BCE: les rendibilitats de les lletres del Tresor a 6 i 12 mesos a Espanya han assolit mínims històrics, amb uns tipus del -0,136% i -0,073%. Que el Tresor cobri per prestar: viure per veure! Per això continuem tan tranquils esperant Godot, és a dir, esperant que escampin els nuvolots. Però a la llum del que passa al veïnatge universal, faríem millor de començar a posar-nos el vestit de feina i continuar amb les reformes i despalanquejaments precisos. Encara que un desitja ferventment que el temps millori, aquesta calma no durarà.