ENTREVISTA “Sóc un geni fent cançons i produint”
Noel Gallagher, músic, exlíder d’Oasis
La música és talent i actitud. Per ser una estrella de la música –en els termes exactes amb què el romanticisme vuitcentista va definir el geni– tan important com fer bons temes és encarnar un cert turment i animositat. I així és Noel Gallagher (Manchester, 1967), ànima d’Oasis, que aquesta nit toca al Sant Jordi Club de Barcelona i que ahir atenia aquest diari a la sala La Riviera de Madrid. La mar d’amable, tot s’ha de dir. Autor de cançons que són himnes, Gallagher treballa en la seva carrera en solitari, lluny del seu germà Liam i emancipat de productors. Ens atén durant onze minuts –diu l’enregistradora–, després dels assajos, tot just un parell d’hores abans del concert, relaxat, ja amb el pentinat de Thunderbird encaixat i impostant juganerament el seu arquetip d’estrella del rock.
Comencem pel més important: què opina de l’arribada de Pep Guardiola al Manchester City? N’està content? Ha, ha, ha. Doncs sí. Si canvies d’entrenador, la millor idea i la millor opció és buscar el paio que més títols hagi guanyat, així que Guardiola és una bona idea. A Manchester, avui, els blues són molt feliços, estan en èxtasi, i els altres estan molt i molt deprimits.
Veient la gent que s’espera a fora, li he de preguntar: quina sensació li produeix doblar l’edat del públic? És una cosa estranya, la veritat, que ha passat els últims cinc anys, més o menys. O almenys jo he començat a percebre-ho ara. Són fans d’Oasis, esclar, però també canten les noves cançons i això és una cosa formidable i fascinant. Quan hi penso... molts han nascut quan la banda ja tenia deu anys. Bé, excepte a Amèrica, on el meu públic és una mica més gran. En fi, resulta una mica colpidor veure aquests nois tan joves, però també mola.
Diu que li ocorre a tot el món excepte a Amèrica? Sí, no sé per què, allà són més grans.
Ara es produeix els seus discos. Sol parlar malament dels productors, però què n’ha après a l’hora d’enfrontar-se a la producció? En realitat, assumir la producció va ser realment fàcil. En el moment que em vaig adonar que era un geni fent cançons, vaig començar a pensar a com produirles. Vaig descobrir que també podia ser un geni produint, que no necessitava ningú més.
Amb el pas dels anys, quan mira enrere i veu que ha compost himnes per a diverses generacions, no té por d’haver esgotat el pot de les essències quan s’assegui a compondre, por de no poder crear res a l’altura de si mateix? Sí, cada dia. Cada dia hi penso. Cada vegada que em sento a compondre. Quan estic de gira, no tant, però quan sóc a casa intento escriure diàriament, asseure’m a treballar cada dia. Ho faig diàriament encara que moltes vegades ni tan sols gravo el que faig, però l’única fórmula per sortir d’aquesta por és continuar treballant. M’ho prenc així perquè és el camí que he triat. Moltes de les més grans estrelles del pop actuals no componen la seva música, de manera que no s’enfronten a aquest problema perquè tenen molts compositors al seu voltant,
així que és un problema a què no s’enfronten. Però el meu cas és així.És
obligat: li han preguntat un milió de vegades per una eventual reunió d’Oasis, però cada vegada respon una cosa diferent... Sóc així, em contradic contínuament.
I?
...
Per a moltes bandes, sembla la gallina dels ous d’or.
Però no tothom és així, en realitat només hi ha una part del panorama musical que participa en aquest fenomen. No tots els grups es tornen a reunir. Alguns ho fan, d’altres no. El que passa és que un periodista ho diu al seu web, i llavors esclata, però a nosaltres no ens importa, ni a en Liam ni a mi. Ni tan sols és important.
Ha viscut l’apogeu i caiguda de les discogràfiques. Com s’ha adaptat? Al món de la música, tot canvia molt i molt ràpid, fins al punt que fins i tot per a aquest disc les coses no eren igual quan vaig començar a fer-lo que quan el vaig acabar. És impossible adaptar-se, així que el meu enfocament és terriblement senzill: jo crec les meves cançons i les ensenyo a mitja dotzena de persones en una habitació. Escolto quina impressió els produeixen. A partir de llavors, hi treballo i el resultat sempre és brillant.