Bany de realitat a l’Ajuntament
D’aquí a un mes es complirà el primer any d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, al capdavant d’un govern municipal minoritari que només té un de cada quatre regidors. Malgrat la seva debilitat, BComú, la força política que encapçala Colau, s’ha resistit un cop rere l’altre a pactar amb altres grups per donar consistència i estabilitat al seu govern. Ha esperat fins a dates molt recents per aconseguir acords parcials amb el PSC i ERC. Acords ben encaminats, però encara insuficients, tal com es va comprovar ahir.
Val a dir que ahir estava convocat el ple municipal que tenia per objectiu aprovar una modificació pressupostària de 275 milions d’euros, sense la qual es fa difícil fer una sèrie d’inversions pendents. Una hora i mitja abans que s’iniciés aquest ple, BComú el va ajornar. I no perquè hagués deixat de ser necessari, o perquè les inversions puguin esperar, sinó perquè no va aconseguir els suports requerits i, davant la perspectiva de sortir-ne derrotada, va preferir cancel·lar-lo.
Hem recordat aquí sovint que una ciutat és un organisme viu. El seu ritme vital no el dicten els poders que temporalment regeixen les institucions. És un ritme que no pot aturar-se sense perjudicar els seus habitants. Perquè això no passi es necessita una maquinària municipal a punt, i que les diferents forces –i en especial les que ostenten la vara de comandament– sàpiguen anteposar els interessos col·lectius a la ideologia.
BComú fa ja gairebé un any que és al capdavant de Barcelona. Però en aquest temps no ha considerat urgent eixamplar la base del seu govern. És més, d’entrada va semblar estigmatitzar formacions com CiU, Ciutadans o el Partit Popular. La llunyania ideològica els convertia, als seus ulls, en ens amb els quals no era possible associar-se per a res. Aquesta actitud té els seus costos. I fins i tot obliga a fer algunes cabrioles desesperades. Com la protagonitzada per BComú aquest cap de setmana, buscant el suport de Ciutadans, després que la CUP l’hi negués i deixés en l’aire la votació prevista per ahir.
L’alcaldessa i els seus haurien d’entendre, una vegada per sempre, que l’adamisme i la integritat programàtica són molt lloables, però el govern d’una ciutat com Barcelona requereix quelcom més que això. Requereix, i més encara en una època de poders fragmentats, que els mandataris s’apliquin en la creació de consensos amplis, necessaris per dirigir la ciutat amb profit. Això seria el millor per al conjunt dels barcelonins. I també per a BComú, que així podria acreditar una acció de govern més dinàmica i fructífera, i també una contribució més important al progrés de la ciutat.