El TSJC deixa Mas a les portes del judici pel 9-N
El jutge apunta a l’expresident, Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació El Govern considera el procés un “judici polític” al sobiranisme
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau estan a un pas del banc dels acusats pel procés participatiu del 9-N. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril va tancar ahir la causa oberta per la convocatòria i considera que hi ha indicis que els exmembres del Govern van desobeir el mandat del Tribunal Constitucional de suspendre la jornada de manera “intencional i conscient” i nega que el desenvolupament quedés en mans de voluntaris sense participació institucional.
En la interlocutòria que va fer pública, el magistrat del TSJC rebutja les peticions de sobreseure l’afer que van plantejar les defenses dels tres investigats, perquè considera que hi ha indicis dels delictes de desobediència i de prevaricació administrativa, i dóna deu dies a les
REACCIÓ El Govern sent “vergonya” per un “judici polític” contra el sobiranisme
parts perquè presentin escrits de qualificació. En aquest context, sembla inversemblant que no s’acusi els exmembres del Govern, que per tant estan a un pas de ser portats a judici. Aquest és l’últim tràmit que compleix Abril com a magistrat del TSJC, després de sol·licitar l’excedència de la judicatura espanyola per dedicar-se a la càtedra de Dret Civil i al Tribunal Suprem d’Andorra. Els recursos contra aquesta interlocutòria els resoldrà un altre jutge del Superior, Francesc Valls, un expert processalista.
Les qüestions nuclears de la investigació eren dues: si el Govern va ser notificat fefaentment de la interlocutòria per la qual el Tribunal Constitucional suspenia el procés participatiu (del 4 de novembre del 2014) i si aquest va quedar en mans de voluntaris sense participació institucional. I al llarg de 39 folis Abril assenyala que els indicis apunten que en els dos supòsits Mas, Ortega i Rigau van actuar tot i saber la prohibició. Així, s’explicita que Artur Mas es va declarar “màxim responsable de la iniciativa política i d’haver impulsat el procés participatiu del 9-N”, però precisa que va rebre una comunicació del president del TC en què se li notificava la suspensió, tant de l’acte com dels preparatius. Aquesta notificació també va ser enviada al Departament de Presidència i al gabinet jurídic de la Generalitat, per mail.
Mas, al seu torn, va informar d’aquest fet Joana Ortega i Irene Rigau, que a més també van rebre el 5 de novembre una missiva de la delegada del Govern espanyol a Catalunya en què se’ls avisava de la situació. Igualment, disposaven d’un dictamen del Consell Assesor per a la Transició Nacional que advertia de la possibilitat d’incórrer en delictes. I quant al paper dels voluntaris, es detalla que l’organització no va recaure únicament en ells, com van argumentar les defenses, sinó que “van tenir-hi un paper rellevant contractistes privats, que van prestar serveis pagats amb recursos financers públics, amb plena consciència de la desobediència a la suspensió ordenada”.
La investigació se circumscriu al que va passar entre el 4 (data de la interlocutòria del TC) i el 9 de novembre (data de la votació). El magistrat Abril relata una sèrie d’actes que es van dur a terme entre aquests dies, amb participació de la Generalitat, com són els treballs al web oficial, la càrrega de programes informàtics, el condicionament del pavelló italià o el trasllat d’urnes i paperetes. Fins i tot amb ordres a les empreses que continuessin les tasques quan aquestes van plantejar els seus dubtes que tenien. També es detalla el cost del procés: 698.681,50 euros.
CAUSES VINCULADES
CDC relaciona el cas del 9-N amb el ministre de l’Interior i anuncia una querella
INTENCIONALITAT El jutge assenyala que van desobeir el TC intencionalment i conscientment
SORTIDA DE LA MAGISTRATURA
Aquest és l’últim tràmit del jutge Abril, que ha demanat l’excedència i se’n va a Andorra
assenyala que Mas “va consentir i no va paralitzar” la preparació i execució del 9-N. I afegeix que la investigació “ha posat en relleu que, sota la cobertura formal de l’actuació del voluntari, sí que es van dur a terme actuacions contràries” a les ordres del Constitucional per part de l’expresident de la Generalitat, del’ ex vic e presidenta del Govern i de l’exconsellera d’Ensenyament, que van actuar “amb consciència que no complirien” el mandat del TC. El mes de febrer passat la Fiscalia també va demanar que s’investigués l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, però com que en aquell moment era diputat al Congrés, i ho continua sent, el Tribunal Suprem va assumir aquesta part de la causa i al maig va decidir investigar Homs per separat.
La decisió del TSJC va motivar la ràpida reacció del Govern, que, a través de la seva portaveu, Neus Munté, va declarar que li feia “vergonya” un “judici polític” que té la “clara intencionalitat política de destruir el procés sobiranista”. “Sentim molta vergonya i tots els demòcrates haurien d’avergonyirse’n”, va subratllar la consellera de Presidència en la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, en què va considerar que “es va intentar des de les clavegueres de l’Estat que no es poguessin posar les urnes el 9-N, però es van posar i va ser tot un èxit”, i en què va expressar “tota la solidaritat” del gabinet de Carles Puigdemont amb els encausats.
Els afectats, per la seva banda, tenen decidit recórrer l’obertura de judici oral i demanar la nul·litat del procediment, segons es va anunciar des de CDC, “perquè entenem que està viciat d’entrada, com ho demostren les converses” publicades entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, va denunciar la portaveu del partit, Marta Pascal. Per aquesta raó, CDC, que veu en el cas una “persecució política en tota regla a l’ independentisme ”, interposarà també una querella al Tribunal Suprem contra el ministre per calúmnies, injúries, revelació de secrets i atemptat a l’autoritat (el president de la Generalitat i els membres del Govern quan ho eren), i no descarta ampliar-la a altres persones si el contingut de les converses ho aconsellés, perquè entenen que tenen relació amb la causa del 9-N.
El partit, de fet, situa els dos casos al mateix sac perquè considera que les converses filtrades evidencien una “relació molt íntima” entre la Fiscalia i el titular d’Interior.