Europa rebutja el divorci a la carta de Cameron
La UE assumeix que el Regne Unit se’n va i comença a marcar posicions
Mai no li va agradar venir a Brussel·les. Les cimeres europees sempre li van semblar tedioses però, segurament, David Cameron no va imaginar que el seu comiat anés a ser tan precipitat, tan poc triomfal, tan humiliant. Cinc dies després de perdre un referèndum crucial per al futur del seu país i d’Europa –una consulta que sempre va assegurar a Brussel·les que guanyaria, com va vèncer en la consulta d’Escòcia– el premier britànic va haver de donar ahir a la nit explicacions als seus col·legues europeus en el que va ser el seu últim sopar a Brussel·les.
“Aquesta és una nit trista per a mi. Jo no volia veure’m en aquesta posició, jo volia que el Regne Unit es quedés a la Unió Europea”, va reconèixer davant la premsa Cameron al final de la reunió, visiblement abatut. L’ambient, va explicar la cancellera alemanya, Angela Merkel, “va ser seriós”. El Regne Unit se’n va i la Unió Europea ha començat a assumir-ho i a marcar les seves posicions de cara a la futura negociació. “No veig com capgirar això”, va reconèixer Merkel, que va afegir que cal “veure les coses com són” i no fer-se falses il·lusions.
“Ha estat una nit d’emocions i de tristesa però també de gran claredat”, va explicar per la seva part el president francès, François Hollande, mentre en una altra sala Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, donava curs a tota l’amargor amb Londres. Cameron, per la seva part, va demanar mantenir “una relació el més estreta possible” en el futur amb els seus socis europeus. “Ens n’anirem de la UE però no donarem l’esquena a Europa”, va recalcar. El premier britànic es va acomiadar culpant a la lliure circulació de persones i la immigració del rebuig britànic de la UE, però reconeixent que amb tots els seus defectes les cimeres europees i “l’organització” per si mateixa són instruments útils per dialogar i cooperar al continent.
La cimera europea continuarà però ja sense cadira per al representant britànic. Els Vint-i-set es reuneixen avui només per debatre sobre el futur de la Unió i tornaran a veure’s sense Londres a la tornada de les vacances a Eslovàquia –significativament, no a Brussel·les– per reflexionar. Per quan els 28 tornin a veure’s a l’octubre, Cameron hauria d’haver estat substituït ja per un altre líder del Partit Conservador britànic.
El període d’incertesa que s’acosta preocupa la resta de líders europeus, que rebutgen un divorci a la carta amb el Regne Unit i van demanar al Govern britànic claredat sobre la situació actual i els seus plans per dur a la pràctica la voluntat dels britànics d’abandonar la Unió. “Això no és Facebook: no val dir que la nostra relació ‘és complicada’, com en la xarxa social. O estem junts o no (...) o casats o divorciats”, va reivindicar gràficament Xavier Bettel, primer ministre de Luxemburg.
Lleugereses retòriques a part, la situació creada pel Brexit tindrà conseqüències econòmiques a tot el continent. Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va advertir ahir a la nit als líders europeus que aquest procés podria restar fins a un 0,5% de creixement del PIB de la zona euro en els propers tres anys i els va reclamar “treballar junts” per minimitzar els efectes negatius.
Sense ocultar la gravetat del mo-
Bettel: “Això no és Facebook, no val dir que la nostra relació ‘és complicada’”
Rutte: “El Regne Unit s’ha col·lapsat des del punt de vista polític i econòmic”
ment que travessa la Unió, els líders europeus van deixar clar que és el Regne Unit qui té un problema. “Quan veus la situació en què està ara mateix el país, t’adones que la UE és una sort per als pobles que la constitueixen”, va afirmar François Hollande.
“El Regne Unit s’ha col·lapsat des del punt de vista polític, monetari, constitucional i econòmic”, va afirmar Mark Rutte, primer ministre d’Holanda. “Hem d’assegurar-nos que el caos britànic no s’estén a altres estats membres”, va reivindicar la italiana Federica Mogherini, cap de la diplomàcia europea, que va retreure als polítics britànics la “falta de claredat” amb què han respost a la cristal·lina vocació dels ciutadans britànics d’abandonar el club.
Aquesta constatació porta, tot i això, a diferents conclusions. Per a Rutte, el desgavell intern al Regne Unit és una raó de pes per no pressionar-lo perquè activi l’article 50 del tractat de la Unió, la base legal per negociar la sortida. Holanda segueix la línia marcada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, que també s’ha mostrat comprensiva amb la difícil situació interna del país, igual que el Grup de Visegrad (Polònia, Eslovàquia, República Txeca i Eslovàquia) i fins i tot Espanya.
França, en canvi, advoca per començar “com més aviat millor el procediment de sortida del Regne Unit i després, posteriorment, posar en marxa negociacions” sobre la seva futura relació amb la Unió Europea, va plantejar ahir Hollande, en sintonia amb Matteo Renzi, primer ministre d’Itàlia, o els líders de Bèlgica i Luxemburg. El calendari plantejat per París xoca frontalment amb els plans britànics.
Cameron va anunciar ahir que el pròxim govern, el líder del qual serà elegit a primers de setembre, activarà l’article 50 només quan sàpiga “a quin resultat aspira”, quan sàpiga “quin model de relació” vol buscar amb la UE. “Serà millor per a les dues parts saber què volen aconseguir en la negociació”, va adduir Cameron, que va negar que hagués rebut pressions per iniciar ja els tràmits de divorci. Malgrat les seves divisions sobre l’actitud que s’ha d’adoptar davant Londres (escarment o divorci de vellut?), els Vinti-set estan totalment d’acord en un punt: no hi haurà negociacions amb Londres fins que comencin els tràmits de divorci i s’activi l’article 50, que dóna un termini inicial de dos anys per enllestir-lo. Un altre punt que ahir van deixar clar tant Merkel com Hollande a Cameron és que el Regne Unit no podrà accedir al mercat únic si no accepta la lliure circulació de persones. “Ens assegurarem que en les negociacions no es permeti quedar-se només amb el millor”, amb el que els interessa però sense les obligacions derivades de pertànyer a la UE. “Hi ha d’haver, i n’hi haurà, una diferència palpable entre un país que és part de la UE i un altre que no ho és”. Cameron va admetre que “és una qüestió sobre la qual el pròxim govern britànic haurà de reaccionar”.
Part de la crisi britànica passa per la negativa d’alguns dels seus territoris i en particular Escòcia a acatar els plans d’abandonar la UE. La situació no ha passat desapercebuda a Brussel·les, des d’on se li han fet nombroses picades d’ull. El Parlament Europeu va dedicar ahir una llarga ovació a l’eurodiputat inde-
Cameron anuncia que el seu successor iniciarà el divorci quan sàpiga quina alternativa desitja
pendentista escocès Alyn Smith quan va demanar que es respecti el desig d’algunes regions de continuar a la UE: “Escòcia no us va decebre. Sisplau, no decebeu Escòcia ara”, va reclamar.
Martin Schulz, president del Parlament Europe, rebrà avui Nicola Sturgeon, ministra principal d’Escòcia, per “escoltar” les seves posicions. Sturgeon, que ja ha creat un grup d’experts legals, econòmics i diplomàtics per assessorar el Govern escocès sobre com “garantir la relació d’Escòcia amb la UE”, també va demanar de reunir-se amb Donald Tusk, president del Consell Europeu, que va considerar en canvi que “no és el moment adequat” per a aquestes trobades.