Nigel Farage
PRESIDENT DE L’UKIP
Nigel Farage, cap de l’UKIP i un dels líders del Brexit ,va acudir ahir al Parlament Europeu amb una actitud desafiadora. En contra del que s’havia anunciat, els eurodiputats de l’UKIP continuaran a la Cambra cobrant fins al final.
Va ser una de les poques frases que Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va decidir ahir pronunciar en anglès al Parlament Europeu: “Què hi fan aquí? Com és que encara són aquí?”, va etzibar a Nigel Farage (UKIP) i la resta d’eurodiputats britànics que van defensar la sortida del seu país de la Unió Europea. “És l’última vegada que aplaudeixen avui aquí”, va afegir quan aquests van aclamar la seva afirmació sobre la necessitat de respectar el resultat democràtic del referèndum.
Va ser el primer moment de tensió en un debat parlamentari carregat d’emocions que es va saldar amb l’aprovació d’una resolució en la qual el Parlament Europeu exigeix al Govern britànic invocar “com més aviat millor” l’article 50 del tractat de la Unió per començar a negociar els termes del divorci, tan aviat com en la cimera d’ahir. No va passar, no s’esperava, però davant l’actitud dels governs, el Parlament Europeu pensa mantenir la pressió sobre Londres per accelerar el procés i evitar “una inseguretat perjudicial per a tots”.
Els eurodiputats no van ocultar la seva decepció, tristesa i enuig pel tipus de campanya que els defensors del Brexit han fet al Regne Unit, “plena de mentides”, “indigna” i “de ressons nazis” van retreure especialment a Farage. El líder de l’UKIP (Partit per la Independència del Regne Unit, creat per treure el país de la UE) estava ahir exultant. En l’anterior sessió parlamentària va dir que esperava no tornar a trepitjar l’hemicicle, però ahir no es va resistir a anar a assaborir la seva victòria. Els seus col·legues van rebre el seu torn de paraula amb esbroncades, picaments de peus i constants interrupcions.
“Que divertit, oi? Quan vaig arribar aquí fa 17 anys i vaig dir que volia treure el meu país de la UE tots es van riure de mi. Ara no riuen, eh?”, va etzibar als seus col·legues. “Estan tan tristos i enfadats perquè estan tancant els ulls a l’evidència” del fracàs del projecte europeu i el rebuig de la ciutadania als seus pretesos plans de crear “un superestat europeu”, va opinar Farage, que va acabar en un to insolent, acusant de “no haver tingut una feina de veritat en la vida”, com si el seu recorregut professional fos molt diferent del de la majoria dels eurodiputats. En una cosa va estar Farage d’acord amb Juncker: el Regne Unit hauria de fer efectiva la decisió dels votants i separar-se de
la UE “com més aviat millor”. El seu vaticini que “el Regne Unit no serà l’últim país a anar-se’n” va ser aplaudit per Marine Le Pen (Front Nacional), que va celebrar el resultat del referèndum de dijous passat com “un crit d’amor del poble britànic al seu país”.
Juncker i Farage es van acomiadar esportivament. “M’ha agradat debatre amb vostè, tenim el mateix sentit de l’humor”, va dir al britànic el president de la Comissió, donant per fet que el líder de l’UKIP i els seus col·legues no tornaran pel Parlament Europeu. És el que Farage va suggerir a la campanya en cas que vencés l’opció d’abandonar la UE, però el partit ha canviat d’opinió i pensa mantenir els seus 26 eurodiputats fins que la sortida es consumi. En aquest temps, els 73 parlamentaris britànics, com els representants del país en altres institucions, continuaran tenint les mateixes obligacions i drets –inclosos el de vot– que els altres.