El ‘califat’ africà
Els extremistes que s’han escapat busquen nous suports de l’Àfrica central
Les successives derrotes militars que està vivint l’Estat Islàmic han provocat que bona part de la seva cúpula directiva i operativa hagi fugit de Síria i l’Iraq per refugiar-se al Sudan i el Txad.
Les successives derrotes militars que està afrontant l’Estat Islàmic (EI) ha provocat que bona part de la seva cúpula directiva i operativa hagi marxat de Síria i l’Iraq per refugiar-se al Sudan i el Txad, informen fonts europees de la comunitat d’intel·ligència de la lluita contra el terrorisme.
Les dades obtingudes per agents sobre el terreny indiquen que aquests líders i dirigents de l’EI proven de muntar en aquests països africans un nou nucli territorial gihadista que els permeti reagrupar-se i rellançar el seu califat. Per a això es presumeix que compten amb el suport d’extremistes procedents dels seus veïns del nord, és a dir, de Líbia i Egipte, a més de nous simpatitzants originaris de les àrees musulmanes de les nacions de l’Àfrica central.
Aquesta fuga també es pot considerar un replegament estratègic d’ideòlegs gihadistes davant la impossibilitat per part de l’EI de suportar la pressió militar iraquiana, que ja li ha costat la pèrdua de la ciutat iraquiana de Fal·luja, a 50 quilòmetres al nordoest de Bagdad, i que s’acosta a Mossul. A aquesta derrota cal afegir-hi que altres forces armades amenacen l’emblemàtica capital gihadista d’Al-Raqqa, a l’occident sirià, des d’on se suposa que parteix la doctrina que sosté l’EI. No obstant això, les esmentades fonts antiterroristes no han comentat si tenen coneixement de quin serà el moviment d’Abu Bakr al-Bagdadi, l’autoproclamat califa de l’Estat Islàmic si cau AlRaqqa
El ‘califat’ prova de compensar les seves derrotes augmentant l’amenaça sobre alguns països europeus
o si sent una ràpida derrota militar, encara que comenten que és factible que s’agrupi amb algun d’aquests nous nuclis gihadistes formats amb els seus seguidors de confiança. Ara per ara, Al-Raqqa (al nord-est de Síria) es manté com a capital del califat malgrat l’amenaça d’una ofensiva militar des del nord per part d’una força kurdo-àrab, avalada pels EUA.
En qualsevol cas, les fonts informants consideren que la caiguda d’Al-Raqqa no és imminent tant per la resistència que s’espera de l’EI com per la intenció anunciada pels contingents armats kurdo-àrabs que lideren l’ofensiva en aquesta regió i que sostenen que el seu objectiu és recuperar zones al nord d’Al-Raqqa i consolidar el seu avanç.
Per les fonts antiterroristes informants, l’elecció del Txad i el Sudan com a nou assentament per part de líders de l’EI redobla la percepció d’amenaça d’invasió extremista que des de fa mesos recau sobre Líbia, un Estat fallit i extremadament permeable per al gihadisme des que la tolerància occidental permetés el linxament del president Gaddafi.
La sortida de Síria i l’Iraq d’aquests dirigents de l’EI –la identitat dels quals és coneguda pels serveis d’intel·ligència occidentals– coincideix amb noves dades sobre l’amenaça terrorista creixent a Europa.
Els analistes argumenten que l’EI intenta augmentar la seva pressió sobre Occident com a compensació per la seva pèrdua de territori davant l’empenta de les forces kurdo-àrabs i iraquianes entrenades per la coalició militar internacional. Aquesta creixent amenaça s’estén a tot el territori europeu, però amb especial èmfasi –diuen– sobre França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Holanda. Quant a Espanya, que sempre està en el punt de mira de l’EI i l’obsessió per Al-Andalus que comparteix amb Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), no sembla que l’amenaça sigui més alta que la de fa uns mesos, encara que ara per ara no es pugui abandonar l’actual grau d’alerta de quatre sobre cinc.
Tal com va avançar La Vanguàrdia el 26 d’abril passat, el temor de nous atemptats se centra en l’arribada de comandos de butxaca compostos per tres o quatre retornats enviats per l’Estat Islàmic amb l’ordre d’atacar objectius senzills a fi d’evitar ser detectats per la policia durant la planificació dels atemptats.