No hi ha respecte
Els drets de les persones trans i bisexuals centren la reivindicació
La celebració del dia de l’Orgull Gai arriba aquest any tenyida pel dolor de la matança d’Orlando i amb una llarga llista de reivindicacions encara pendents.
Mariano Rajoy va acudir el setembre passat als festejos del casament entre el seu company de partit i exalcalde de Vitòria, Javier Maroto, amb Josema Rodríguez. Res d’especial tindria esmentar ara el gest del president del Govern, analitzat al seu dia a causa del rebuig del PP a la llei que va permetre el matrimoni homosexual, però la novetat és que la decisió de Rajoy apareix recollida a l’informe que anualment realitza ILGA-Europa. L’estudi analitza detalladament els drets dels col·lectius LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) a 49 països europeus, i Espanya ocupa un notable sisè lloc segons aquesta organització internacional.
De la mà del Govern del PP no hi ha hagut cap avenç legislatiu, però l’informe europeu indica que aquests han arribat de la mà d’alguns governs locals i autonòmics. Espanya, Catalunya i encara més Barcelona són bons llocs per viure a causa de l’“alta acceptació” de la diversitat en l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, però aquesta afirmació positiva s’acompanya encara de massa peròs, llacunes i dificultats. El panorama és ambivalent, explica Gerard Coll-Planas, director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (Universitat de Vic). Els joves d’avui dia tenen molts més referents positius, quan fa uns anys eren d’invisibilitat, de vincle amb el VIH o de l’humor d’Andrés Pajares, indica.
Hi ha referents en les sèries de televisió, a internet, poden ser mares i pares. Però també és una realitat que la LGTBfòbia està molt arrelada, el rebuig de les persones que surten d’una pretesa norma i que s’aprofita del silenci dels qui pateixen la discriminació. A Madrid, a començaments d’any es van disparar les agressions homòfobes.
Cal canviar per tant la mirada i situar-la, com ja ha analitzat el sociòleg Òscar Guasch (UB), en la societat. Igual com amb el racisme o el sexisme, no són ells o elles els que tenen un problema, sinó que on s’ha d’incidir per obrir la mirada d’aquells sectors socials que no accepten la diversitat. I s’ha de passar de la tolerància al respecte.
La invisibilitat continua sent aquí, explica Coll-Planas. Encara que hi hagi lleis els col·lectius LGTBI no senten que es puguin expressar lliurement als carrers, en el lloc de treball, no se senten segurs.
“L’espai públic –diu– continua sent molt heterosexista”.
INFORME EUROPEU Espanya ocupa un notable sisè lloc quant a suport, segons ILGA-Europa
COLL-PLANAS (UVIC)
Els joves tenen nous referents, però la ‘LGTBfòbia’ està molt arrelada
LEGISLACIÓ PENDENT Petició de sengles lleis d’igualtat i reconeixement al col·lectiu transsexual
ACTUACIÓ LOCAL
Ajuntaments i consells comarcals estan desenvolupant la llei catalana
Exemple d’això són la falta de polítiques específiques en l’àmbit laboral, de normalitzar el que és normal en un món en el qual és imprescindible ser.
En aquest sentit, destaca especialment el gest de Tim Cook, conseller delegat d’Apple, el 2014 convertint-se en l’executiu de més alt nivell que surt de l’armari.
“Si sentir que el conseller delegat d’Apple és gai pot ajudar algú, reconfortar qui se sent sol o inspirar a la gent perquè insisteixi en la seva igualtat, llavors val la pena aparcar la meva privacitat”, va assenyalar.
Existeix i està estesa, explica Coll-Planas, l’“homofòbia liberal”. Moltes persones que accepten
la diversitat en l’orientació sexual , la identitat i l’expressió de gènere però que en canvi rebutgen que es faci públic. Als pobles això obliga molta gent a anar-se’n, almenys durant un temps, a les grans ciutats.
En aquest sentit, i arran de la llei de Drets de les Persones LGTBI aprovada en el Parlament el 2014, un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals estan desenvolupant mesures, activitats al carrer, a les escoles, en els esdeveniments esportius, iniciatives per fer pedagogia d’una normalitat diversa.
El dia de l’Orgull Gai, que va obrir ahir uns dies de reivindicació, celebracions i homenatges (marcat aquest any per l’atemptat d’Orlando) arriba amb unes peticions concretes a Barcelona i a Madrid. Sota el lema de “Persones trans. Tan comuns com diversxs”, a la capital catalana es posa l’accent en els drets de les persones trans, que reclamen una visió inclusiva, no binària i patologitzada del gènere, rebutgen l’exclusió i la violència i la representació social que es fa d’aquest col·lectiu. El manifest fa també referència als drets dels menors trans per poder ser qui són.
En aquesta línia, des de Madrid es va aprofitar per sol·licitar al futur govern una llei d’igualtat de les persones LGTBI (ja n’hi ha en algunes comunitats com Catalunya però no hi ha una legislació estatal).
També es reclama una llei de transsexualitat (Andalusia té la més avançada), un pacte d’Estat davant el VIH, i un acord nacional educatiu amb mesures per frenar l’assetjament escolar. El tractament a les escoles i els instituts és un aspecte bàsic per avançar en el respecte envers la diversitat i, sobretot, per frenar el bullying (veure informació adjunta).
Els menors LGTBI tenen més risc de patir violència en l’entorn escolar que els nens heterosexuals de la seva edat i segons un estudi realitzat als Estats Units i de referència per a Unicef, el 82% dels nens i adolescents LGTBI d’entre 13 i 20 anys havien rebut algun tipus d’assetjament.
Barcelona i Madrid posen el focus en dos col·lectius invisibilitzats que s’estan mobilitzant amb força per aixecar la veu i revindicar els seus drets com a persones.
A poc a poc, explica Gerard Coll-Planas s’està obrint el ventall de com es pot viure el gènere, als rols socialment construïts i segons els quals la societat atribueix una sèrie de comportaments a dones i a homes. I les dones han avançat més, ampliant referents i camins.