La Vanguardia (Català)

La pitjor notícia per a la recerca

- Armand Sánchez A. SÁNCHEZ, vicerector de Recerca i Transferèn­cia de la UAB

El Brexit és una molt mala notícia per a la ciència europea i per a les seves universita­ts. En primer lloc per la importànci­a de la ciència generada al Regne Unit, que, amb només l’1% de la població mundial, acull el 4% dels investigad­ors en actiu, tan valuosos que són capaços de produir el 16% dels articles més citats al món.

Des del punt de vista econòmic, actualment els centres de recerca del Regne Unit es financen en un 16% amb fons que provenen de la UE. Les universita­ts britànique­s coordinen gairebé un terç dels projectes finançats per l’actual programa Horizon 2020 de la UE. El Regne Unit rep més fons del Consell Europeu de Recerca que qualsevol altre país, i deu de les 20 universita­ts que van rebre més finançamen­t del passat setè programa marc de la UE (FP7) són al Regne Unit, incloent-hi les tres primeres. Segons Euronews, uns 7.000 projectes de recerca finançats per la UE estan actualment en curs al Regne Unit. Els poc més de 5.400 milions d’euros de contribuci­ó d’aquest país als fons d’investigac­ió de la UE en el període 2007-2013 s’han vist recompensa­ts amb els 8.800 milions d’euros rebuts en forma de projectes europeus.

Les reaccions al Brexit en l’àmbit acadèmic del Regne Unit no s’han fet esperar. Així, el mateix dia 24 l’associació UUK, que agrupa més d’un centenar d’universita­ts britànique­s, va expressar en un comunicat la seva preocupaci­ó pel resultat del referèndum i va anunciar una campanya per aconseguir compromiso­s del Govern britànic per compensar els més de 1.000 milions d’euros anuals de finançamen­t de la UE que ara estan en risc de perdre’s.

Segons Wendy Piatt, portaveu del grup Russell, que agrupa les 24 universita­ts més importants del Regne Unit i que inclou les prestigios­es de Cambridge, Oxford i Edimburg i l’Imperial College, entre d’altres, abandonar la UE crea una gran incertesa sobre el seu futur i la política d’atracció i retenció de talent que es poden veure greument afectats per la decisió d’abandonar la UE. Dels 31.000 investigad­ors ciutadans de la UE que treballen en les universita­ts del Regne Unit, la situació laboral dels quals es pot veure afectada pel Brexit, més de 22.000 investigue­n en aquestes 24 universita­ts (en el cas de la de Cambridge suposen ni més ni menys que el 23% del seu personal).

Un altre problema important són les condicions de les taxes acadèmique­s dels més de 58.000 estudiants ciutadans de la UE en aquestes universita­ts, que poden veure augmentats molt significat­ivament els costos de les seves matrícules. Per exemple, fins ara tant els ciutadans britànics com els de la UE pagaven uns 11.000 euros l’any de matrícula a la Universita­t d’Oxford, mentre que els estudiants estrangers poden arribar a pagar més del doble pel mateix concepte.

Les nostres universita­ts veuran afectats els programes de mobilitat acadèmica, que podrien restringir els intercanvi­s d’estudiants de grau (Erasmus) o de personal investigad­or (Marie Sklodowska-Curie), minvant sens dubte la capacitat d’atreure talent tant al Regne Unit com als països de la UE. En el cas del programa Marie Sklodowska­Curie, la UE finança més de 9.000 investigad­ors anualment per desplaçar-se entre els països membres de la UE. El programa Erasmus, que ha mobilitzat gairebé 3,5 milions d’estudiants i 470.000 professors i personal administra­tiu des de la seva creació el 1987, constituei­x un important focus de col·laboracion­s entre institucio­ns acadèmique­s de la UE i ha contribuït de manera molt significat­iva a la internacio­nalització de les nostres universita­ts.

En resum, la major part dels investigad­ors del Regne Unit i de la comunitat internacio­nal no volíem el Brexit. Els comentaris apareguts el mateix dia 24 a les prestigios­es revistes Nature i Science així ho confirmen, amb declaracio­ns de prestigios­os investigad­ors que lamenten la sortida del Regne Unit de la UE, fet que, a més de les conseqüènc­ies polítiques i econòmique­s que ningú no pot discutir, afegeix una gran incertesa sobre el futur de nombrosos programes de recerca i col·laboracion­s amb els grups del Regne Unit. La important contribuci­ó de les institucio­ns acadèmique­s del Regne Unit a la major part dels programes de recerca de la Unió Europea i la possible pèrdua de la llibertat de moviments i residència de feina de milers d’investigad­ors obre un panorama preocupant sobre l’àmbit científic europeu que probableme­nt afectarà negativame­nt les nostres institucio­ns.

Sens dubte, una mala notícia per a la ciència del nostre país.

El ‘Brexit’ posa en perill 1.000 milions d’euros de finançamen­t de la UE i l’intercanvi d’investigad­ors

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain