Guerra de querelles pel cas Fernández-De Alfonso

El Parlament destitueix avui el director d’Antifrau

Daniel de Alfonso deixarà de dirigir avui l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El ple del Parlament debatrà avui la seva destitució i tots els grups excepte el PP ja han anunciat que votaran a favor del cessament, així que la seva sortida es dóna per descomptada –la revocació requereix el suport de tres cinquenes parts dels diputats de la Cambra en primera votació–.

Els parlamentaris argumenten que han perdut la confiança en De Alfonso després que transcendissin a Público les seves converses amb el ministre de l’Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz. “Es posa en evidència una conducta impròpia del seu càrrec i li suposen un notori i greu incompliment dels deures i obligacions inherents”, assenyala la Comissió d’Afers Institucionals en les seves conclusions després de la compareixença del responsable d’Antifrau a la Cambra la setmana passada. De Alfonso no va aconseguir convèncer llavors el Parlament i es va mostrar desafiador davant els diputats, a qui va arribar a amenaçar de manera velada d’esbombar informació comprometedora de diferents polítics.

La revocació del director d’Antifrau culmina el procés parlamentari iniciat la setmana passada per Junts pel Sí, Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP en què van sol·licitar que la Cambra el destituís per “negligència notòria” en els seus deures, tal com estableix el reglament que regula l’OAC. Ara el Parlament haurà d’aprovar la designació d’un substitut. Els grups ja pensen en possibles candidats. “Haurem d’afinar amb el nou director”, va reconèixer ahir la consellera de Presidència, Neus Munté.

El cas Fernández-De Alfonso continua, tot i això, per la via judicial. La filtració de les converses ha derivat en una guerra de querelles entre partits polítics, el ministre de l’Interior i el responsable d’Antifrau. El PSC va presentar ahir als jutjats de Sant Feliu de Llobregat una querella contra el director de l’OAC per un preAbril

sumpte delicte de calúmnies, després que el 21 de juny, en una entrevista als informatius de TV3, De Alfonso apuntés que darrere de la filtració de la conversa amb Fernández Díaz hi podria haver els socialistes catalans. El director de l’OAC va assegurar a l’entrevistador, de fet, que el PSC hauria filtrat la informació coincidint que la seva oficina estava “investigant el presumpte finançament il·lícit d’un partit polític” que seria ell.

Els socialistes, recull l’escrit presentat als jutjats, reclamen a De Alfonso una fiança de 50.000 euros “per garantir les responsabilitats civils derivades del delicte”, així com “la prohibició de la retransmissió de les manifestacions fetes” pel director de l’OAC, que encara es poden veure a internet.

CDC també ha anunciat que presentarà una querella contra Fernández Díaz vinculada al procés del 9-N, ara a prop del judici, i l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, estudia així mateix emprendre accions legals. El mateix que Fernández Díaz, per denunciar la filtració de la seva trobada amb De Alfonso. El ministre de l’Interior en funcions va reiterar ahir, tant al Congrés com en una roda de premsa a la seu del PP a Catalunya, que van ser converses “privades” i “de feina” i va tornar a assenyalar que ell és “una víctima d’un acte vil”.

Fernández Díaz va insistir que es tracta de fragments “editats” i va recordar que hi ha en marxa una investigació policial. De fet, a la seva compareixença de Madrid, el ministre fins i tot va arribar a apuntar que el seu departament està analitzant si hi ha la possibilitat d’emprendre “accions penals” per la difusió “delictiva” de la conversa. “Poden estar en concurrència dos drets fonamentals com ara la llibertat d’informació i d’expressió amb altres delictes com ara la difusió d’enregistraments il·legals”, va apuntar.

Fernández Díaz també es va pronunciar sobre la querella anunciada per CDC contra ell, al seu judici, “amb una clara intencionalitat política”, partint de la base que l’enregistrament, com que és il·legal, qualsevol jutjat el declararà com una prova nul·la, més enllà del contingut de la conversa “en què no vam parlar de res que fos mínimament delictiu”, va insistir. “Jurídicament és una querella que no té cap recorregut”, va reiterar el candidat del PP a Catalunya, que va demanar a CDC que es prengui “els tribunals seriosament” i va afegir: “Vistos els resultats electorals em veig molt acompanyat pels catalans”.

El ministre de l’Interior va deixar clar que no farà cap compareixença al Parlament. “Sóc ministre; on jo he de comparèixer és al Congrés i al Senat, on ho he fet sempre”. I ho va dir, això sí, el mateix dia que la Mesa del Congrés de la Diputació permanent (integrada per PSOE, PP i Ciutadans) rebutgés les sol·licituds presentades per ERC, CDC i Podem perquè donés explicacions pel cas dels enregistraments.