Rajoy imposa els seus temps i vies de negociació malgrat les pressions
Socialistes i liberals europeus insinuen al PP que treballaran per facilitar un pacte
El PP ho té clar. El guanyador de les eleccions i, per tant, qui ha de tenir la iniciativa en les negociacions per formar govern, és Mariano Rajoy. I és el president espanyol en funcions qui ha de tenir la iniciativa, sense que cap altre partit marqui els temps i les vies de negociació per intentar arribar a acords.
Tot i que Mariano Rajoy, en públic, no ha rebutjat la proposta que li va fer dilluns a la nit el president de Ciutadans, Albert Rivera, d’obrir una negociació a tres bandes, ahir va deixar clar que la iniciativa és seva i que ho farà a la seva manera, sense descartar cap possibilitat. De moment, el líder del PP té clar que vol fer una ronda de consultes amb cadascun dels partits, de manera individualitzada, per saber quina disponibilitat tenen. Una vegada superada aquesta ronda començaran les negociacions sobre el fons, que caldrà adequar a la resposta que hagi obtingut ell.
La primera ronda de reunions està condicionada per la presència de Rajoy a Brussel·les per assistir al Consell Europeu que analitza el Brexit. Serà quan torni, avui o demà, que començarà els contactes preliminars. És a aquest plantejament que es referia Rajoy quan va subratllar des de la capital europea que perquè el diàleg arribi a bon terme “s’ha de negociar sense pressions” i “no s’ha d’estar constantment radiant-les als mitjans de comunicació”, com a parer seu va passar després de les eleccions del desembre, una pràctica que va qualificar de “teatret”.
Rajoy té molt clar el tipus de negociació que vol dur a terme, i el seu equip ja està dissenyant els documents que es podrien posar damunt la taula i que tindrien com a base els cinc grans acords que va plantejar durant les negociacions fallides després de les eleccions del desembre. Per això considera indispensable parlar primer amb el PSOE, per saber la seva disponibilitat a un gran acord entre socialistes i populars. Rajoy és conscient de les dificultats i per això ja diu que si les altres forces polítiques no volen entrar en aquesta gran coalició espera que “almenys deixin governar el que ha guaés nyat, encara que ho hagi de fer en situació de dificultat”. Això sí, per intentar forçar un acord, Rajoy pensa utilitzar com a espantall la possibilitat d’anar a unes terceres eleccions, sabent que en aquest cas no interessen a ningú.
“Anar a unes altres eleccions per l’entossudiment d’algú seria un disbarat que a Espanya no oblidaríem en moltíssims anys”. La petició de Rajoy als altres partits de “tranquil·litat”, però també de “sentit comú, que imperi la raó, i que es faci cas al que han dit els espanyols”.
Al contrari del que va passar al desembre, tant Rajoy com el PP estan convençuts que aquesta vegada hi haurà acord i que podrà governar, tot i que el dubte són les concessions que hagi de fer. I el president del Govern en funcions té un trumfo, el suport europeu perquè a Espanya es conformi un govern de seguida, per no afegir més inestabilitat a la situació que ha provocat el Brexit.
Un suport que no només ha vingut de la família política de Mariano Rajoy, el Partit Popular Europeu, de Juncker fins a Angela Merkel, sinó que al PP asseguren que des dels socialistes i els liberals europeus, partits als quals
El líder del PP avisa que la negociació no es pot “radiar” a la premsa i que cal evitar el “teatret”
pertanyen el PSOE i Ciutadans, ja els han traslladat missatges que insinuen que estan disposats a treballar per arribar a un acord que permeti la formació de govern, amb els seus companys espanyols, sempre sense interferir en el que es podrien considerar afers interns.
La dificultat és evident, i Rajoy vol anar pas a pas i sense cremar totes les possibilitats al primer pas de la negociació. Per això al PP donen tanta importància al contingut de la proposta de pacte que es plantegi un cop hagin començat les negociacions pròpiament dites entre els partits.
Seguint la línia dels cinc acords del desembre que dilluns va esbossar Rajoy, el vicesecretari d’acció social del PP, Javier Maroto, va avançar aspectes que podrien quedar inclosos en la negociació, des del nou model de finançament autonòmic fins a la reforma electoral, per incloure la vella pretensió del PP d’instaurar una segona volta en les eleccions locals. També un pacte per l’educació, i fins i tot la reforma de la Constitució, que el PP pretén limitada i que només abordaria si s’arribés a un gran consens sobre els elements que cal reformar i els objectius que es pretén aconseguir amb els canvis que s’aprovin.