Iglesias demana “mesura” als crítics per evitar una crisi
El líder rebutja les queixes “a pilota passada” d’Oltra i Monedero
Pablo Iglesias va invocar ahir els que se suposen que són els tres principis cardinals per prevenir una crisi política interna: “Prudència, mesura i temprança”. El líder de Podem va demanar als seus que exerceixin aquestes virtuts en un clar intent de frenar l’intercanvi de retrets i acusacions –amb rivets de venjança– desencadenat després del mastegot electoral de diumenge. Iglesias va rebutjar les acusacions d’“infantilisme” que l’exdirigent Juan Carlos Monedero va llançar dilluns contra la direcció del partit per haver-se cregut les enquestes: “El que va passar va ser el contrari del que es pensava tothom, no només nosaltres”, es va justificar el dirigent, i va assenyalar l’“enorme fracàs professional” de les empreses demoscòpiques, a les quals va suggerir que la pròxima vegada facin descompte als mitjans que les contractin.
“No és seriós portar l’aigua al teu molí a pilota passada i a cop calent”, va retreure també a Monedero i a aquells que, des dels sectors errejonista i pablista, així com des de les confluències, atribueixen la desfeta a l’aliança amb IU o a la campanya light dissenyada pel número dos del partit.
Iglesias també va respondre de manera seca a Mónica Oltra, que acabava de vincular el fiasco a la pèrdua de “centralitat” de Podem unint-se a IU. “Recordo com la Mónica va dir a Alberto Garzón com de contenta estava que fos allà”, va replicar el líder a la vicepresidenta valenciana i dirigent de Compromís.
El secretari general del partit dels cercles va concedir que “és normal que molts companys que pensen diferent vulguin expressar-se”. Però els va reclamar que fonamentin les seves queixes en dades “científiques”; més concretament, que esperin que la dirigent i sociòloga Carolina Bescansa hagi fet l’estudi demogràfic que li ha encarregat perquè determini les causes per les quals Units Podem i les confluències han perdut 1,2 milions de vots en comparació amb el 20-D.
Iglesias va recordar que els pròxims mesos, com està previst des de fa molt de temps i demanen cada vegada més militants, Podem celebrarà un segon congrés després del que va servir per estructurar el partit l’octubre del 2014. “Més tard o més d’hora farem una altra assemblea ciutadana on s’haurà de discutir sobre totes les coses”, va indicar.
Amb aquest argument de la falta de dades objectives, Iglesias va evitar entrar en l’autocrítica i, tot i que va tornar a reconèixer que el resultat electoral “no és satisfactori”, va subratllar que “impressionant és el que Podem ha aconseguit en aquests dos anys”. Sobretot tenint en compte que és el “que ha rebut més hòsties”.
Iglesias va assumir que la iniciativa per a la formació de govern ara “correspon al PP i al PSOE”. Va indicar que Pedro Sánchez no li havia respost el missatge d’invitació al diàleg que li va enviar la nit electoral. I va qualificar aquest silenci d’actitud “poc assenyada per al PSOE”, però també com un clar senyal del que segons la seva opinió acabaran decidint els socialistes: “Fer president Mariano Rajoy”, va vaticinar.
La contestació interna a Podem no sembla tan fàcil d’aturar com al seu cap màxim li agradaria. Al mateix temps que al sector anticapitalista plantejaven la conveniència de no endarrerir el nou congrés més allà de la tardor, el errejonista exsecretari d’organització Sergio Pascual, destituït al març, va considerar massa “precipitada i ambiciosa” l’aliança amb IU. Pascual va reclamar a més que ell i els altres 10 diputats electes per Andalusia tinguin “veu pròpia” al grup del Congrés, igual que els d’En Comú Podem i En Marea, una petició que també va llançar Podem-País Basc per als seus sis representants.