Volatilitat
Hi ha anècdotes amb valor de categoria. Una amiga culta i burgesa va renyar-me amistosament aquest Nadal passat pel que ella va descriure com la meva “tebior catalanista”. Tot desplegant els seus encants, que no són pocs (ara parlo només dels intel·lectuals), volia convence’m de la necessitat de la independència. Mig any després, tornem a coincidir. Està seriosament preocupada per les enquestes: Podem no li fa cap gràcia. De fet, li fa basarda. “I si guanyessin?”, pregunta horroritzada. I es respon: “M’estic plantejant de votar PP”.
La nit de les eleccions, quan els resultats reals van començar a desmuntar la ficció de l’enquesta a peu d’urna, vaig tornar a pensar en ella. També vaig pensar en Zygmunt Bauman, el sociòleg del nostre temps. “L’adveniment de la instantaneïtat porta la cultura i l’ètica humanes a un territori inexplorat, on la majoria dels hàbits apresos per enfrontar la vida han perdut tota la utilitat i el sentit”. L’hàbit de la lleialtat política s’està esgotant (especialment entre els menors de 50 anys). La identitat de cada individu és multiforme i canviant. La meva amiga és emocionalment independentista, però també conservadora. I feminista: no es pot descartar que, en un altre context, voti Colau si, com pronostica Jaime Miquel, l’alcaldessa desbanca Iglesias en el lideratge del conglomerat de Podem i reformula el relat del gran canvi en termes femenins, inclusius i somrients.
Tothom sap que, des de fa uns anys, la paraula política de moda és “relat”. Com proven els anuncis de cervesa i fuet, els productes amb narració dominen el mercat. Però menys comentat és aquest altre fet: cada moment requereix el relat adient. A l’estiu, l’anunci de cervesa ha de ser filmat en una platja mediterrània, i el de fuet en una segona residència rural. Igualment passa amb els productes polítics: els relats ideològics que els spin doctors elaboren han de connectar, no pas amb un ciutadà fidel, sinó amb el clima ambiental. És el clima el que determina les mutacions del ciutadà.
No sé si la meva amiga és fidel al llit. Políticament promíscua, sí que ho és. El clima emocional de mesos enrere la portava a rebutjar dràsticament el PP, mentre que, induïda pel clima de por generat per l’ascens de Podem a les enquestes, ha comprat el producte Rajoy que aparentment tothom donava per caducat. Rere l’efecte de la por (reforçat a darrera hora per impacte del Brexit) hi ha una vivència prèvia: la volatilitat contemporània. El consumidor polític és tan voluble com l’amant contemporani que no es vol perdre cap aventura sexual, però, alhora, està molt atent als guanys i pèrdues de la seva elecció. Aventura, sí. Divorci, hum, depèn de les pèrdues. El capitalisme popular que va promoure Aznar està en crisi, però encara hi ha molt per perdre. Molt votants del PP no són rics, però volen conservar l’apartament de la costa. Espanya no és Grècia. I Catalunya encara menys.
L’hàbit de la lleialtat política s’està esgotant: la identitat és multiforme i canviant