Quina contradicció!
Avui dia, a les Espanyes hi ha setze vegades més morts per contaminació que per accidents de trànsit. Són dades esfereïdores, però també paradoxals, si tenim en compte el recent atorgament del premi Princesa d’Astúries a les Nacions Unides, precisament per les seves lloables accions en contra del canvi climàtic. Hem d’entendre que es tracta d’un gest per millorar la imatge d’Espanya? Perquè, a veure, quines accions efectives fan els nostres dirigents, per combatre l’esmentat canvi climàtic?
Des de fa anys, el 16 de juny se celebra el dia mundial per combatre la desertització. I és que les Nacions Unides estimen que 60 milions d’africans es poden veure forçats en cinc anys a abandonar les seves llars i les seves terres, engolides pel desert colossal.
Què hem de fer? En general, la crisi climàtica ens inquieta (fixem-nos que en parlem dia sí dia també), però, i és lògic, molt menys que les qüestions que malmeten de forma tangible el nostre benestar (la penúria econòmica, l’atur...). Sospito que davant del senyor climàtic no sabem ben bé com ens hem de comportar. Potser i de manera inconfessa pensem que “ja ens ho resoldran”. Però, qui? Els governs no són res sense nosaltres i nosaltres no som res sense els governs.
Ara és l’hora de les ciències socials i les humanitats. Al meu entendre hauríem de fer un pas endavant i assumir la tasca d’empènyer els governants i les institucions a fer-se càrrec i prendre’s seriosament aquesta responsabilitat amb el planeta en general i amb el nostre futur individual i col·lectiu en particular. Una presa de consciència decidida en aquest tema segurament implica un replantejament dels nostres sistemes de valors i de creences, i un compromís ferm amb el futur. Les energies renovables (per exemple, els parcs eòlics) podrien ser una oportunitat econòmica per moltes indústries i empreses. La quantitat de nous llocs de treball foren manà del cel.
No hauria estat més coherent que, vista la situació a Espanya, les Nacions Unides haguessin renunciat al premi? No hauria estat un gest de pressió important perquè Espanya compleixi el protocol de Kyoto? De moment, des del 2008, el Govern espanyol ha hagut de pagar (amb diners nostres) més de 800 milions per compensar l’excés d’emissions.