Estudiants d’Arqueologia faran el seu ‘MIR’ al Born
Les lloses d’una de les cases del jaciment s’han retirat per evitar problemes d’humitat i fer un metre més profunda l’excavació
Les excavacions han tornat al Centre de Cultura i Memòria del Born. Per primera vegada des que el 2001 aquest espai va ser declarat bé d’interès cultural nacional, s’han reprès els treballs, i ara amb un al·licient: un selecte grup de dotze estudiants d’Arqueologia hi faran pràctiques aquest estiu, entre altres coses per col·laborar en la restauració de les lloses de la casa Corrales, una de les més ben documentades del jaciment, amb problemes d’humitat i salinitat pel seu veïnatge de segles i segles amb el rec Comtal.
Es tracta que “el Born sigui per als arqueòlegs el que els hospitals són per als metges interns residents, els estudiants del MIR”, diu Xavier Roigé, degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. L’historiador Ricard Vinyes, comissionat de l’Ajuntament, confia que les pràctiques d’aquest any siguin la primera baula d’una llarga cadena. Tots dos van presentar el projecte amb la doctora Maite Miró, per qui el Born és l’“espai arqueològic cobert més gran d’Europa dins d’aquest gran jaciment que és Barcelona”.
El cognom Miró és indissociable de l’arqueologia. Maite Miró és la responsable del servei d’arqueologia i paleontologia de la Generalitat. La seva germana Carme és la responsable del Pla Bàrcino del servei d’arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i una enciclopèdia vivent sobre el rec Comtal. Premonició? La llegenda diu que al segle X el comte Mir, o Miró, va ordenar reutilitzar part de l’antic aqüeducte romà per canalitzar l’aigua del Besòs des d’una mina de Montcada i Reixac fins a Barcelona. Aquesta infraestructura de 12 quilòmetres va funcionar fins a mitjan segle XX i ja hi ha un pla molt avançat perquè Barcelona en ressusciti 22 trams.
Els problemes d’humitat no són generals al Born i només afecten les estructures més pròximes a l’aqüeducte, com la casa Corrales, anomenada així perquè va pertànyer a Josep Corrales, que manufacturava i venia cordes de viola i altres instruments musicals. Aquest artesà vivia, com tots els del seu gremi, a prop del carrer dels Ventres, una via que no té res a veure amb la també pròxima claveguera del Merdançar, un nom que ja ho diu tot. La denominació dels Ventres recorda que en aquesta part del rec Comtal es rentaven els estómacs i les tripes dels animals amb què es fabricaven les cordes.
La imatge queda molt lluny de la sublimació de la derrota del 1714 a la qual semblava predestinat aquest espai. L’Ajuntament de Barcelona és partidari d’ampliar el focus, i per això el nom inicial de Born Centre Cultural s’ha transformat en Born Centre de Cultura i Memòria. La retirada de les lloses de la casa Corrales permetrà rebaixar almenys un metre l’excavació i datar tot el que hi aparegui, malgrat que una vegada restaurades les pedres es tornaran a col·locar exactament com estaven. És a dir, com les van deixar els seus propietaris quan es van veure obligats a destruir casa seva –sense indemnitzacions, per cert– el 1717.
Els fonaments i les restes van quedar sepultats sota el glacis de la muralla de la Ciutadella, un dels molts peatges que la ciutat va haver de pagar. La Ciutadella, com el castell de Montjuïc, que es va construir el 1753, no es va fer per defensar la ciutat, sinó per castigar-la (“Barcelona s’ha de bombardejar un cop cada 50 anys”, deia el general Espartero). Però el jaciment, sobre el qual es va construir el mercat del Born, no només serveix per explicar la guerra de successió. També la Barcelona romana i medieval. Perquè, com va dir el degà de la facultat d’Història, el Born és moltes coses, però sobretot “és un jaciment de gran importància”. Sempre s’explica, va recalcar, que el passat ajuda a entendre el present, “però la història, com diu el lema del Museu Nacional d’Austràlia, també ajuda a il·luminar el futur”.
La casa on ara es fan les obres va ser d’un fabricant de cordes per a violes i altres instruments