I al final, rivals de l’ànima
‘La Vanguardia’ visita el plató de ‘Masterchef ’ durant el rodatge de la final, que s’emet aquesta nit a TVE, i parla amb els protagonistes
Se’ls coneix com els culinaris, l’equip de xefs que controla la part gastronòmica de Masterchef. Depèn d’ells que els plats surtin com han de sortir, que els ingredients estiguin a punt en el moment oportú, com el càlcul dels temps de preparació, que l’equip de realització estigui avisat quan a un concursant se li està cremant el que té al forn o d’assistir-lo si se li resisteix una preparació o un artefacte. “És a nosaltres a qui miren de reüll quan tenen algun problema durant les proves”, explica David Marsal, que porta aquest grup sense el qual les preparacions no farien el goig que fan davant les càmeres.
Ells són els més matiners. Els primers que han arribat a l’enorme plató, als afores de Madrid, on es prepara el rodatge de la final del programa, que s’emet aquesta nit i al qual La Vanguardia ha tingut accés. Marsal i el seu equip reben a primera hora la mercaderia amb els ingredients que els concursants necessitaran per cuinar el primer plat de la final: ho faran seguint les instruccions de Joan Roca. Qui no estigui a l’altura serà el primer dels quatre finalistes que expulsaran. El segon que haurà d’abandonar, el que no aprovi a l’hora de reproduir un menú de Quique Dacosta. El desempat entre els dos finalistes –Rocío, José Luis, Virgínia, Àngel?– serà davant la presència dels cuiners donostiarres Juan Mari Arzak, Martín Berasategui i Pedro Subijana, a qui el programa ha convidat per retre homenatge a la Nova Cuina Basca, un moviment que fa 40 anys.
Joan Roca arriba puntual al plató, on comparteix cafè de mà- al quartet on els jutges solen descansar, amb el director del Basque Culinary Center, Jose Mari Aizega, un altre dels convidats a la final. “L’important és concursar i viure l’experiència, ser-hi. És la vida la que et dóna els premis”, diu el gran dels germans d’El Celler. Sap que els nervis dels concursants estan a flor de pell. Com ho saben també les dues productores executives del programa, Macarena Rey i Ana Rivas. “Van començar sent tots molt amics i ara no es poden ni veure”, explica Rey, que argumenta que tres mesos de convivència, amb per-
Són els concursants, la seva personalitat i les seves reaccions el que fa que cada edició sigui diferent
sones amb una personalitat marcada, és molt de temps i que ara tots ells estan somiant guanyar. “Si la convivència ja és difícil amb la mateixa família o amb la gent que tu esculls, imagina’t amb algú que és molt diferent, perquè a més busquem personalitats contrastades”.
Són els concursants, assegura Ana Rivas, els que fan que cada edició sigui diferent. Ho saben els quatre finalistes, que abans d’iniciar les últimes proves de la final explicaven davant la càmera de La Vanguardia que estaven nerviosos i desitjosos de guanyar. “Tinc una serp aquí”, confessava en José Luis, assenyalant-se l’estómac, i assegurava que no acabava de veure’s guanyador tot i que finalista sí. El que té clar, explicava, és que li agradaria tancar el seu taller de pintura perquè pensa dedicar-se a la cuina. Aquesta també és la passió de l’Ángel, que assegura que sortirà a totes. O de la Virginia, que reconeix que ha après a coneixe’s millor i que ha viscut una experiència única al costat de la seva germana bessona, expulsada la setmana abans.
Masterchef, conclou la Rocío, no és un programa on tot estigui planificat. Aquesta concursant, per a qui al principi no va ser fàcil assimilar les esbroncades dels jutges, Jordi Cruz, Pepe Rodríguez y Samantha Vallejo-Nágera, assegura que el guió, al capdavall, “el fan els mateixos concursants”.
Passi el que passi queden enrere tres mesos de convivència en què hi ha hagut moments de tot. És la part que la direcció del programa prefereix mantenir en la intimitat. Algú de l’equip conviu amb els concursants i s’ocupa que no els falti res. L’agenda la tenen plena entre classes de formació i enregistraments. Asseguren que no se’n penedeixen i que de cuina n’han après tant com no haurien somiat mai de la vida.