“N’hi ha que volen igualar la cultura per baix”
Gabi Ruiz, fundador del festival Primavera Sound
El festival Primavera Sound acaba de celebrar una nova edició en què va tornar a batre rècords d’assistència: 200.000 persones, amb un 52% de públic estranger, 3.500 acreditats al saló professional, gairebé 350 concerts, molts dels quals gratuïts. El soci fundador del festival, Gabi Ruiz, reflexiona en aquesta entrevista sobre el futur del festival i recorda que s’ha situat en quinze anys entre els millors del món, si no el millor, a criteri de la premsa especialitzada.
On és el sostre? Ens l’hem anat trobant. Hem anat creixent a poc a poc i hem anat veient les nostres necessitats i les del nostre públic. Hem anat creixent i afegint escenaris, i això ens ha permès tenir una mirada transversal en l’aspecte musical i fer repàs històric.
Necessiten més espai? No crec que cresquem en dimensió, sinó en comoditat. No volem que el públic tingui la sensació de ser en un supermercat.
Els ho sembla? Encara ens falta bastant per avançar, aquest és el repte. Crec que amb els nostres programadors el cartell més o menys està assegurat. La gent confia en nosaltres. Però crec que en comoditat podem millorar bastant.
Venen abonaments onze mesos abans: com han aconseguit que el públic compri a cegues? Hi ha una circumstància una mica especial. Els mateixos que fa anys estàvem programant avui som els responsables econòmics. No és un model de negoci programat, com en altres casos; és legítim, eh, hi ha festivals que es marquen uns números i els han de complir. Nosaltres hem estat fans de la música i hem fet el que realment volíem.
Es permeten certes gairebé... bromes, com ara portar Los Chichos... Nosaltres ens ho prenem ben seriosament. Ens interessava programar junts Los Chichos i Pvvur Gang, una cosa va amb l’altra. Los Chichos han influït molta gent en la música popular.
Fins a quin punt l’èxit dels festivals es deu al declivi del format físic de la música? És evident que les bandes estan tocant més que abans, això ho fa més fàcil. Viuen del directe, de manera que tens més artistes disponibles. D’altra banda, gràcies al format digital la gent accedeix a molta més música, més estils.
La relació amb l’Ajuntament és bona, suficient, millorable...? La relació és bona, no tan fluida com amb consistoris anteriors, però per inexperiència, ara per ara. Tenim una bona sintonia, no detecto problemes.
Coincidint amb el festival, un mitjà digital va publicar tres articles en què se’l presentava com un mafiós, extorsionador... Aquest país és caïnita. Quan algú aconsegueix alguna cosa sembla que és gràcies a un pare ric o que ho ha aconseguit a punyalades. Nosaltres som aquí perquè som un equip amb molts anys al darrere. Potser sí que hem tingut una mica de sort, però... el New York Times va enviar un periodista que ha estat a cent festivals i va escriure una crònica que et feia sentir orgullós de la ciutat i del festival. I aquí, l’altra cara. En aquest país tot es polititza. O estàs amb mi o estàs contra mi.
Ho atribueix a la política? Totalment. Des de fa uns anys, quan parlem de cultura parlem de la importància de les indústries culturals, que creen llocs de treball, beneficis, turisme... Hi ha un discurs que considera elitistes algunes manifestacions culturals, i un d’ells és el Primavera Sound. Em sembla legítim, però diguem que alguns advoquen per igualar la cultura per baix. Aspiren a fer desaparèixer el Liceu, no pas a fer que tothom pugui anar a gaudirne. Jo he treballat tota la vida intentant que tothom pugui gaudir de Sonic Youth. És absurd preferir eliminar Sonic Youth perquè tothom escolti Los Chichos. Trencar aquestes barreres és el que m’interessa. I d’altres ens acusen de mercantilitzar la cultura.
Vostès ofereixen més de cent concerts de franc. Això s’obvia, perquè el debat és polític. Ara el debat és quin model ha de seguir una ciutat com Barcelona. Un amb festivals com el Sónar o el Primavera o un model diguem-ne més de festes de barri, cases autogestionades, en què la cultura l’agafen un altre tipus d’organitzacions més horitzontals? Jo crec que una cosa complementa l’altra. La manera d’atacar el Primavera és atacant qui dóna la cara, en aquest cas jo. Si es destrueix el personatge es destrueix el festival. En aquests temps sembla que cal donar-ho tot molt mastegadet, sembla que tothom sigui idiota. Estem en temps de populisme, desgraciadament, i fem un exercici de propaganda anys trenta: es construeix un personatge que no té res a veure amb la realitat per destruir una idea. És com el compte de l’alcalde Trias, que encara que no el tingui tothom creurà que sí. Em sembla gravíssim que la premsa no s’adoni del mal que fa.
Vostè ha pressionat artistes perquè no actuessin en altres festivals o sales? Mai. Són aquestes llegendes urbanes de les exclusivitats. Nosaltres som molt petitons per aconseguir certes coses. En el festival d’aquest any, Radiohead decideix tocar només aquí, i ens dóna el seu preu. Nosaltres ho paguem. Si ens diuen que a més toquen a Madrid i Bilbao, el preu és un altre, i l’hauríem pagat igual.
No parlem de Radiohead sinó de grups o sales petits. No hi haurà absolutament cap sala que pugui dir que hem actuat així. Si jo contracto Manel no li dic a Manel que no faci més festivals. És el seu moment!
Se’l va acusar d’expulsar periodistes de concerts i de retirar acreditacions a qui no escrivia al seu gust... Es penedeix d’alguna cosa? Fa més de 20 anys que treballo en això i he tingut moments millors i pitjors, però treure una anècdota i donar-la com a categoria de llei és una cosa que no és procedent. Hi ha molts periodistes a qui conec de tota la vida i és possible que alguna vegada hàgim comentat o discutit. Com se sol fer: si t’agrada el concert o no. Això no són pressions.
Però li van retirar l’acreditació del festival a un periodista. Li vam retirar l’acreditació perquè el seu mitjà era l’oficial aquell any, hi havia un acord econòmic amb ells i vam considerar que un article que va escriure indicava que no era la persona adequada, atès l’acord que teníem. Vam demanar sisplau que canviessin el periodista perquè hi havia un intercanvi.
Com a mínim era un cas èticament delicat... Sí, i crec que vam fer malament. Hauríem d’haver sobrevolat l’assumpte i no entrar en polèmiques. Però també cal entendre que quan un promotor dedica moltíssimes hores en un esdeveniment així hi ha certes coses que quan estàs a punt de començar fan molt de mal. Estàs donant-ho tot i en aquell moment tot passarà en tres dies. Tens poc temps per pensar, i de vegades t’equivoques. És l’única vegada a la vida que m’ha passat això.
Emprendrà accions legals? Per descomptat. No sóc advocat i ho estem estudiant, però hi ha massa falta al meu honor, i mentides. Aniré fins on faci falta.
“Hi ha qui prefereix que desaparegui el Liceu, i no que tothom hi pugui anar”
“No volem que el públic tingui la sensació d’estar en un supermercat”