L’emoció del primer cinema
Vila-seca reivindica el llegat de Méliès, el visionari que va fer del setè art un espectacle
Un homenatge en majúscules a un visionari. George Méliès va introduir la màgia i la ficció quan el cinema era només documental. Entre el 1896 i el 1912 va regnar al món del gènere fantàstic i del trucatge i va convertir el setè art en un espectacle popular en què els espectadors somiaven, se sorprenien, reien i, sobretot, s’emocionaven. Comença l’espectacle. George Méliès i el cinema del 1900 proposa un viatge a aquella època en què el cinema es va convertir en espectacle. L’exposició és una visita a una fira –ara instal·lada a Vila-seca (Tarragona)– de principis del segle XX, amb les barraques i l’ambient festiu on va debutar i va triomfar Méliès.
Amb ell va començar gairebé tot en el setè art. Les escenes d’algunes de les seves pel·lícules s’han convertit en icones. El seu treball va traçar el camí que van seguir els primers cineastes a Europa i els Estats Units. Méliès va ser dibuixant, mag, director de teatre, actor, decorador, tècnic, productor, realitzador i distribuïdor de més de 500 pel·lícules fins al 1912. Produïda per l’Obra Social La Caixa, la mostra recull fotografies, reproduccions d’aparells, maquetes, objectes d’època i cartells, i inclou la projecció de diversos films del cineasta francès, amb una atenció especial a Le voyage dans la lune (1902). Tot per recrear com era el món i el lleure en aquella època.
Comissariada pel guionista i escriptor Sergi Martín i amb la participació de La Cinémathèque Française (que té la col·lecció més important del món d’objectes de Méliès), l’exposició, que arriba en format itinerant al parc de la Pineda de Perruquet de Vifoses la-seca, està distribuïda en tres àmbits: una primera aproximació al canvi de segle i als principals aspectes socials, polítics i populars del món del 1900. Creuat el teló, el segon apartat està dedicat al món de Méliès, la seva experiència cinematogràfica i la influència per descobrir, per exemple, com va aplicar els trucs de màgia, els efectes òptics, els desplegables horitzontals i verticals, les parades de càmera, les encadenades o les sobreimpressions en el cinema.
El tercer apartat s’ha dedicat a la primera pel·lícula pensada, creada i distribuïda per assolir l’èxit: Le voyage dans la lune, que van veure milions d’espectadors. Aquest film va ser la culminació dels anys daurats de Méliès. L’expansió de la indústria cinematogràfica i l’aparició de grans empreses com ara Pathé i Gaumont van portar l’artista a la ruïna i a l’oblit, fins al punt que va destruir els negatius de totes les seves pel·lícules i va acabar venent joguines a l’estació de Montparnasse, de París. No va ser fins al 1926 quan el periodista Léon Drhot el va reconèixer. La seva obra va començar llavors a ser valorada i recuperada de nou, i la figura de Méliès, reivindicada fins avui com una peça clau de la història del cinema.
La mostra inclou tres documentals en què reconegudes figures del cinema actual, com ara Juan Antonio Bayona, Javier Ruiz Caldera, Oriol Capel, Ignasi Cristià o Greta Fernández opinen sobre la figura i el món de Méliès. L’exposició està oberta de dilluns a diumenge d’11 a 14 hores i de 17 a 23 hores, i cada dia a les 12 i a les 19 hores hi ha visites guiades. L’entrada és gratuïta.