La puntual neutralitat suïssa
Suïssa s’ha acomiadat del campionat amb puntualitat esgarrifosa, com manen els cànons, a l’hora exactíssima. Sempre a un pas dels quarts de final, eliminatòria que no han assolit mai. El porter Yann Sommer, el cognom més estival d’aquesta Eurocopa més aviat de cel encapotat i avorridota, porta als guants la traducció en castellà del seu llinatge. El senyor Verano (personatge de Patrick Süskind) ja estiueja. També el seu equip. I molts d’altres...
Aquesta vegada va ser la tanda de penals, un altre dia serà un gol injust passat el temps afegit i un altre estaran a punt de marcar el gol de la victòria, caurà un llamp, partirà la porteria per la meitat i la pilota sortirà desviada. Però no hi haurà drames ni llàgrimes. Com va dir Tucídides, el patró de les Relacions Internacionals, “els forts fan el que poden i els febles pateixen com deuen”. Aquest punt de debilitat i de fidelitat amb la derrota i el grau d’enteresa que mostren en els moments més inoportuns és admirable. El paper global preeminent del país cantonal, forjat a partir de la neutralitat de dos segles, i de jutge internacional, contrasta amb el futbol de la seua selecció, la Nati, que ja s’ha acostumat a classificar-se per a les fases finals però mai gaudeix d’emocions afegides. Militarment, l’última vegada que un país va envair la Confederació va ser a inicis del XIX. França va ser la culpable. Aquesta vegada no hi ha hagut revenja esportiva.
El futbol de l’equip helvètic és administratiu, aburgesat, defensiu, prosaic, molt similar a la de la majoria de les seleccions que han arribat a França, que no donen marge per a la sorpresa més enllà de quedar segona de grup davant d’Albània i Romania. I no deuria ser-ho, la selecció és una ONU en moviment. Suïssa no sap a formatge i xocolata, sinó que té accent capverdià (Fernandes), ritme ivorià (Djouru), cants camerunesos (Embolo, Moubandje), cicatrius balcàniques via Kosovo (Behrami) o via Macedònia (Dzemaili, Mehmedi), sense oblidar els cognoms turcs (Derdiyok, Inler) o els espanyols (Senderos).
Europa viu sota el xoc de la política comunitària, de les urgències, de l’esquerda de la crisi dels refugiats, del terratrèmol del Brexit i les temudes rèpliques. Mentrestant, l’Eurocopa ha semblat molts dies una bassa d’oli en la qual molts equips, enrocats, ho han fiat tot al 0-0 al final de la pròrroga, esperant un cop de fortuna en els penals. Per intentar-ho, al suïssos no els quedarà. De fet, si hagueren de quedar dues imatges per a la posteritat de l’equip del bosnianosuís Vladimir Petkovic, una més anecdòtica seria la dels jugadors amb la samarreta estripada en el partit contra França. L’altra, la xilena del davanter del Bayern Xherdan Shaqiri, el mateix que va desitjar que la marca esportiva Puma no fabriqués preservatius. En tot cas, la majoria dels equips ja arriben a l’Eurocopa ultraprotegits. Com criden els afeccionats de l’NBA: “Defence, defence”. Sort que tenim Islàndia.