Mas ultima una nova direcció jove i amb una dona de número dos
La consellera Munté exercirà un paper rellevant en la Convergència refundada
La travessia cap al congrés de refundació de Convergència d’aquest cap de setmana comença a aclarir incògnites. Artur Mas compareix avui per proposar un “nou concepte” en la taula de debat, però continua la discussió sobre l’estructura orgànica que tindrà el futur partit. L’aposta de l’expresident de la Generalitat preveu dibuixar una direcció col·legiada en què la consellera Neus Munté tingui un paper destacat sense abandonar el Govern i amb una àmplia representació territorial i de valors joves.
Una vegada aclarit que Artur Mas continuarà com a president de la força política que es crearà en substitució de CDC, però sense funcions executives –d’acord amb el text de la proposta de bases organitzatives que es votarà aquest cap de setmana al congrés de fundació del nou partit–, ara el dubte és saber qui serà el número dos. El càrrec és d’una transcendència enorme, ja que, a la pràctica, serà qui tindrà el comandament executiu de la formació després d’un president que serà la màxima representació institucional. Tres noms, tots de dona, sonen amb força per ocupar-lo: Neus Munté, Mercè Conesa i Marta Pascal.
La idea és articular una candidatura de consens, rejovenida, que aglutini totes les sensibilitats que avui hi ha a CDC, perquè assumeixi la direcció del nou partit, l’anomenada direcció executiva, que serà un òrgan integrat per 12 membres –seran votats en bloc en un altre congrés, que es durà a terme el dia 23– i que s’organitzarà de manera col·legiada o tindrà al capdavant un secretari general, segons decideixin els associats (el nou nom que tindran els militants). La confecció d’aquesta candidatura d’àmplia base l’està pilotant personalment el mateix Artur Mas, en plena coordinació amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i des de fa dies manté reunions amb diversos dirigents per sondejar-los sobre la seva disposició a formar-ne part.
La voluntat inicial del líder de CDC és que l’òrgan de direcció el comandi Neus Munté. La consellera de Presidència sempre ha preferit quedar-se al Govern, i Carles Puigdemont també la vol al seu costat, però, alhora, sempre s’ha mostrat oberta a estudiar totes les possibilitats, cosa que podria comportar que simultàniament formés part de la cúpula del partit. Una alternativa seria la de Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, el nom del qual ha estat a tota hora sobre la taula. I encara una tercera sortida passaria per Marta Pascal, actual portaveu de CDC, un dels seus valors a l’alça més sòlids i cada vegada amb més ascendència. Per qui s’acabarà decantant la balança dependrà de diversos factors, entre els quals si la direcció executiva és col·legiada –sembla que és l’aposta de la cúpula actual– o té un secretari general –l’existència de la figura no deixarà de tenir una interpretació en clau successòria d’Artur Mas– i de com queda el règim d’incompatibilitats amb els càrrecs institucionals, electes inclosos, que, en qualsevol cas, serà molt menys estricte del que era previsible.
A banda del número dos, i fins a completar els 12 membres, la candidatura de consens inclourà una nombrosa representació de
Munté està disposada a tenir un paper al nou partit sense deixar el Govern, i Turull perd opcions Trias presidirà l’últim congrés de CDC i Mas presentarà avui un “nou concepte” sobre la refundació
l’estructura territorial de CDC, com mostra, sobretot després de l’ascens de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat, que el poder local és el que ha funcionat més bé al partit aquests últims anys. Entre els noms que més sonen hi ha alcaldes com Albert Batalla (Seu d’Urgell), Albert Batet (Valls), Miquel Buch (Premià de Mar), Marc Castells (Igualada) i Marc Solsona (Mollerussa) i quadres territorials com David Bonvehí (Bages) i Maria Senserrich (Anoia). La majoria, per la seva condició de diputats al Parlament, tenen, a més a més, una estreta relació amb Jordi Turull, que és qui en principi s’havia prefigurat com a cap visible d’aquesta candidatura, però que amb el pas del temps ha anat perdent pes.
La transversalitat de la candidatura es podria completar amb la presència de noms considerats més de perfil ideològic, com és el cas de Marc Guerrero, del sector liberal de CDC, o de Santi Vila, que sempre sona en totes les travesses. I també amb algun independent, si bé des de fa temps en l’òrbita del partit, com és el cas de Míriam Nogueras, diputada al Congrés, o Miquel Àngel Escobar, delegat del Govern a Barcelona. La candidatura, de tota manera, no s’oficialitzarà fins després del congrés del cap de setmana de fundació de la nova força política, a partir del dia 11, i disposarà d’uns deu dies per fer campanya –a l’estil del que van ser les recents primàries de les eleccions generals– abans de ser votada, el dia 23.
De moment, avui Artur Mas té previst comparèixer en roda de premsa amb la intenció de presentar un “nou concepte” que marcarà el congrés de refundació, que ha estat la seva aposta molt personal especialment des que va deixar la presidència de la Generalitat, així com el 18è congrés de CDC, que serà l’últim que celebrarà després de més de quaranta anys d’història. Aquest últim conclave el presidirà Xavier Trias, un dels dirigents més veterans del partit, com a mostra de reconeixement a la seva trajectòria.