La nau Juno ja orbita al voltant de Júpiter
La nau Juno de la NASA se situa en òrbita al voltant del planeta gegant
“Totes les estacions... Tenim el to del tall d’ignició en delta v”, va informar una enginyera pel circuit d’àudio. “Benvinguts a Júpiter”. I va esclatar l’eufòria al centre de control de la missió Juno de la NASA a Califòrnia. Després de cinc anys de viatge, en els quals ha recorregut 2.800 milions de quilòmetres, Juno havia completat amb èxit una maniobra d’alt risc, s’havia deixat capturar per la gravetat de Júpiter i s’acabava de convertir en un nou satèl·lit del planeta gegant.
El senyal que el motor principal de la nau s’havia apagat (tall d’ignició) es va rebre a les 20.53 hores del 4 de juliol al centre de control (5.53 h de dimarts a Espanya) tal com estava previst. Això va provocar un canvi de velocitat (delta v) que es va comunicar a tots els cenJúpiter tres (estacions) que estaven seguint la trajectòria de Juno des de diferents punts dels Estats Units i d’altres països.
“Som allà. Estem en òrbita. Hem conquerit Júpiter”, va exclamar minuts després Scott Bolton, director científic de la missió, en declaracions recollides per Reuters. “Ara comença la diversió, la ciència”.
Durant els propers vint mesos, Juno respondrà a dues preguntes bàsiques per comprendre com i on es va formar Júpiter. D’una banda, analitzarà quanta aigua hi ha al seu interior. Si es va formar lluny del Sol, on la temperatura és baixa i abunda el gel, tindrà un contingut en aigua diferent que si es va formar a prop del Sol. Per tant, conèixer quanta aigua hi ha a Júpiter aclarirà si sempre ha estat en la seva òrbita actual o si va néixer en un altre lloc i després va emigrar.
D’altra banda, Juno estudiarà si té un nucli sòlid o no. Per això, cartografiarà els seus camps magnètic i gravitatori amb una precisió sense precedents. Si té un nucli sòlid, indicaria que el planeta va néixer relativament tard, a partir de roques i gels que s’havien format abans. Si, en canvi, Júpiter no té nucli, indicaria que va tenir un origen precoç i que es va formar, com el Sol, a partir del col·lapse gravitatori d’un núvol de gas.
Atès que Júpiter va ser el primer planeta que es va formar al sistema solar i és el que té un camp gravitatori més intens, descobrir quan es va originar i si va canviar d’òrbita aclarirà quina influència ha tingut en la història dels altres set planetes. La missió Juno ajudarà a comprendre així per què la Terra és en un lloc on les condicions són propícies per a la vida. “La pregunta que m’he fet tota la meva vida i per a la qual espero trobar una resposta és com hem arribat aquí”, ha declarat Scott Bolton a Reuters.
Però la collita científica de la missió es farà esperar. Després de la maniobra del 4 de juliol, Juno ha quedat en una òrbita oval de 53 dies de durada, de manera que en aquests moments s’està allunyant de Júpiter i no tornarà a passar al costat del planeta fins el 27 d’agost. Posteriorment, es modificarà la seva trajectòria per reduir l’òrbita a 14 dies i accelerar l’obtenció de dades científiques.
La nau s’acostarà en cada òrbita a només 5.000 quilòmetres dels núvols de Júpiter, on la radiació és tan intensa que farà malbé en poc temps els seus components electrònics. Per aquest motiu, s’ha limitat la durada de la missió a vint mesos. La NASA té previst sacrificar la nau precipitant-la a l’atmosfera de Júpiter el febrer del 2018. D’aquesta manera, s’evitarà que Juno es pugui estavellar en el futur contra alguna de les llunes de Júpiter que podrien acollir vida i contaminar-les.
La missió estudiarà on i quan es va formar el planeta per comprendre la història del sistema solar