I si hi hagués terceres eleccions?

AMB raó Bertrand Russell definia els polítics com aquells éssers humans que s’esforcen per fer el possible impossible. A Mariano Rajoy li costarà Déu i ajut aconseguir la investidura, ja que el PSOE tem que la seva abstenció situaria Podem com la veritable oposició d’esquerres. Els socialistes no estan per la feina de facilitar la investidura: “El problema el té Rajoy, que és qui ha de portar la iniciativa i no ha de traspassar la pressió al PSOE”, insisteixen a Ferraz. De tota manera, no desitgen aparèixer com els culpables que el país no surti del laberint, així que podrien plantejar en un nou comitè federal a l’agost si aixequen o no el veto als populars en cas que Rajoy no aconsegueixi una majoria suficient en les properes setmanes. Però res no permet pensar que possibilitin un govern del PP en el penúltim minut, perquè són poques les veus socialistes favorables a deixar-los governar encara que sigui en una legislatura de dos anys. Tot i això, el PSOE està atrapat en aquell mateix fil d’Ariadna que hauria de permetre la sortida del laberint, ja que unes terceres eleccions farien renéixer els fantasmes del sorpasso. Dit d’una altra manera, al PSOE no tenen cap interès a retornar a les urnes, perquè un escenari així suposaria una altra sagnia de vots i no està el partit de Pedro Sánchez per contenir noves hemorràgies.

Al PP hi comença a haver qui li diu a Rajoy en veu baixa que unes terceres eleccions poden ser un bon negoci: suposarien més abstenció i més vots per als populars pel neguit d’uns i el temor d’altres. Si en les eleccions del 26-J, el president en funcions va basar la seva campanya en “o jo o el caos”, ara es podria permetre apujar l’aposta amb un “o jo o l’apocalipsi”. Aquest estiu se’ls farà llarg als polítics i no hi haurà prou aftersun per a tants dirigents cremats.