Mourinho no defrauda
El portuguès no defrauda en la seva presentació com a entrenador del Manchester United
En la seva primera roda de premsa com a entrenador del Manchester United, el portuguès José Mourinho ha demostrat que manté les ganes de guerra que l’han fet famós al món del futbol, clavant el fibló alegrement contra Van Gaal i Wenger, encara que ha procurat no tocar ni un pèl dels ídols locals, sir Alex Ferguson i Ryan Giggs.
La primera compareixença de José Mourinho com a nou entrenador del Manchester United no va defraudar. El portuguès va oferir just el que els periodistes que estaven allà reunits esperaven: un to sibil·lí, una certa altivesa, però també una honestedat directa i brutal que va sonar genuïna. No va decebre. N’hi va haver per a tothom, amb documents que intentaven provar les seves paraules, amb explicacions i amb definicions per mantenir durant tota la temporada, però també amb una aura molt menys tòxica que en la seva última etapa al Chelsea, equip del qual va ser acomiadat al desembre.
Mourinho torna. Després d’un descans forçat de sis mesos, el tècnic torna al seu hàbitat natural. I què vol guanyar el portuguès? “Depèn de com es vulgui afrontar”, va etzibar. “No he estat mai bo en això d’amagar-me darrere de paraules o darrere d’una filosofia. Sempre he estat molt més agressiu a l’hora d’afrontar un repte, amb els riscos que això comporta. Seria fàcil i pragmàtic centrar-se en els últims tres anys i dir: ‘Treballarem per tornar a la Champions League, al top 4’”, va continuar. “Però prefereixo ser més agressiu i dir que vull guanyar, que volem guanyar. Evidentment no ho guanyarem tot, però hem de voler fer-ho”.
El primer missatge va anar directe al seu predecessor: Louis van Gaal. L’holandès sempre va parlar d’una filosofia, i aquells que no s’hi van adaptar van acabar a la banqueta, mentre que Mourinho va optar per un missatge molt més bàsic. “Què és jugar bé? Jugar bé és marcar més gols que el rival, concedir menys i fer que els teus fans se sentin orgullosos de tu perquè ho has donat tot per guanyar”, va definir abans de molestar-se per ser etiquetat com l’antítesi de Van Gaal, caracteritzat per donar l’alternativa a jugadors del planter. “Sabia que això passaria. De vegades, quan es diu molts cops una mentida, la gent se la pot acabar creient, però continua sent una mentida. Al llarg de la meva carrera he fet ascendir 49 jugadors des de les acadèmies fins al primer equip”, va dir amb un full que contenia la llista sencera.
Tret d’aquest moment d’amor propi, el portuguès va parlar als periodistes dient-los pel nom o adreçant-s’hi com “my friend”. Tot i això, el tècnic sap molt bé qui ha de convèncer. Només hi ha un home que generi consens al United, i aquest és sir Alex Ferguson. El portuguès ja ha seguit el primer consell (agafar un paraigua), i té una ampolla del seu vi preferit preparada per compartir taula i xerrada amb qui ha estat entrenador dels Red Devils durant 26 anys. Mourinho va haver d’afrontar l’acusació directa de ser el responsable de la sortida de Ryan Giggs després de 29 anys a Old Trafford. “El lloc que en Ryan volia és el que el club em va donar a mi. No és culpa meva. Giggs volia ser entrenador del United; vol ser primer tècnic, no ajudant. És molt valent per part seva fer el pas. Li desitjo tota la sort del món”, va concloure.
Mourinho tampoc no va poder evitar que li preguntessin per l’home amb qui compartirà ciutat: Pep Guardiola. “A la Premier no es pot parlar només d’un equip amb el qual lluitar. A Espanya era una cursa de dos cavalls; allà prendre-s’ho com un enfrontament amb en Pep tenia sentit. Aquí, no. Si ens fixem massa en un equip, els altres se’n riuran”, va raonar.
L’extècnic del Reial Madrid i el Chelsea ha arribat a tot. Naturalment, no va deixar escapar l’oportunitat de recordar Arsène Wenger, a qui no pot veure ni en pintura. “Jo no he de demostrar res a ningú. N’hi ha que fa deu anys que no guanyen cap títol i continuen al seu lloc. Jo en vaig guanyar un l’any passat”. Geni i figura.