Governar per decret
La comissió d’investigació dels atemptats del 2015 reclama més coordinació
Assetjat per les protestes sindicals i en minoria parlamentària, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha optat per la via del decret per imposar una reforma laboral que té el rebuig del 73% de la ciutadania francesa.
La comissió parlamentària francesa que durant sis mesos ha investigat l’acció de l’Estat en la lluita contra el terrorisme des dels atemptats del 2015 ha detectat errors manifestos i recomana la creació d’una agència antiterrorista nacional a la nordamericana.
Aquells atemptats gihadistes, que van causar 147 morts i centenars de ferits al llarg de l’any, suposen un fracàs exterior i interior per a les agències de seguretat franceses, es diu.
“Exterior perquè van ser planejats fora de les nostres fronteres i organitzat a Bèlgica, és a dir, en l’àrea de competència de la direcció general de Seguretat Exterior (DGSE), però també interior perquè es van perpetrar al nostre territori”, diu el director general de la DGSE, Bernard Bajolet, una de les 190 persones entrevistades per la comissió al llarg de 200 hores.
El resultat és un informe de 300 pàgines amb 39 recomanacions i el reconeixement general que hi va haver “una fallada global d’intel·ligència”.
Els assassins eren coneguts, tenien fitxa, i malgrat això van actuar. És el cas dels germans Kouachi, que van atemptar contra la redacció del setmanari Charlie Hebdo al gener, i també dels tres assaltants de la sala de festes Bataclan, escenari del més sagnant dels atemptats de novembre. Això vol dir que “cal revisar-ho tot, perquè treballem amb esquemes dels anys vuitanta”, sosté Georges Fenech, president de la comissió.
La seva principal directiva és la necessitat d’unificar esforços dispersos entre diverses agències que sovint rivalitzen entre si. França té molts serveis d’informació; a la policia, la gendarmeria i l’exèrcit, a més dels serveis secrets interiors (DGSI). La competència entre tots ells inclou de vegades la producció d’informació precipitada o de mala qualitat. “En els nostres viatges a l’estranger hem constatat que els caps dels serveis d’intel·ligència d’Israel, de Grècia, o dels Estats Units no són capaços d’identificar els seus homòlegs francesos encarregats de l’antiterrorisme”, diu Fenech. Per això, la comissió proposa de crear “una agència nacional d’antiterrorisme, que estigui directament vinculada al cap de l’Estat i disposi d’una base de dades comuna per a tots els cossos encarregats de la lluita contra el terrorisme,” explica aquest parlamentari del grup d’Els Republicans de Nicolas Sarkozy. El model de tal agència seria el dels Estats Units.
El president de la comissió ha explicat la situació de desconcert que es va produir el 13 de novembre passat als voltants de la sala de festes Bataclan de París, quan es començava a reaccionar a aquell sagnant assalt amb presa d’ostatges a càrrec de tres homes armats de fusells i armilles explosives, que van provocar 80 morts.
Els policies de la brigada antidelinqüència de la policia (BAC) van ser els primers que van arribar al lloc, però només anaven armats amb pistoles. Per poder intervenir van demanar els fusells d’assalt als soldats que eren al lloc, però aquests s’hi van negar al·legant que no tenien ordres per a això.
La investigació qüestiona directament l’efectivitat de l’estat d’emergència decretat aquella nit de novembre i encara vigent, estimant que té un impacte limitat. La mobilització d’un contingent de 7.000 soldats per protegir escoles, sinagogues, grans magatzems i estacions de ferrocarril o aeroports també es considera poc efectiva.