Catalunya torna al TC
Els magistrats abordaran avui el debat del tercer esborrany de sentència
L’Alt Tribunal dictarà sentència aviat sobre les lleis del Parlament que defineixen les estructures d’estat catalanes.
El Tribunal Constitucional (TC) aborda avui la deliberació del tercer esborrany de sentència sobre la llei orientada a la creació d’estructures d’Estat a Catalunya. De ben segur la sentència anul·larà aquesta iniciativa, totalment o la major part.
La creació d’aquestes estructures es contenia a la llei de Mesures Fiscals aprovada pel Parlament el 2015. El Govern va recórrer contra dos articles i cinc disposicions addicionals, que van quedar suspeses quan fa un any el TC va acceptar la impugnació a tràmit. Les normes recorregudes establien, entre altres mesures, la creació d’una Agència Tributària pròpia, una instància de previsió social i plans de control de sectors o infraestructures estratègiques, com l’energia, les telecomunicacions, els transports, o els ports i aeroports de Catalunya.
El ponent de la resolució, el magistrat Santiago Martínez Vares, ha intentat recollir el nombre més alt possible d’aportacions i suggeriments dels membres del TC als dos esborranys anteriors. Però el consens aquesta vegada sembla més difícil d’obtenir que vegades anteriors en què s’han abordat qüestions relatives al procés sobiranista català. Un sector minoritari del TC no està d’acord que tots els articles i disposicions
El ponent, Santiago Martínez Vares, intenta aconseguir una unanimitat que aquest cop sembla més difícil
recorregudes siguin declarats inconstitucionals.
Si en el ple d’avui no es produeix una sensible aproximació de posicions, el TC podria ajornar la decisió fins a un pròxim ple o assumir l’hipotètic cost de la falta d’unanimitat. Fins ara el Constitucional s’ha estimat més i ha aconseguit sempre mantenir el tancament de files sobre les diferents iniciatives i resolucions aprovades pel Parlament sobre el procés sobiranista. Aquesta ha estat una política impulsada amb força pel president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos, i compartida pels magistrats. Aquesta actitud respon, d’una banda, a la plena consciència de tots ells de la delicadesa i rellevància d’aquestes matèries i, de l’altra, al desig de reforçar l’auctoritas del Constitucional i de les seves resolucions. El TC és conscient del desgast que va patir la institució amb la discussió i la sentència sobre l’Estatut, i en l’etapa actual sempre ha procurat no repetir aquella experiència. D’aquí ve l’interès per buscar resolucions per unanimitat.
Aquesta vegada, però, aquest objectiu està resultant més difícil d’aconseguir. I això perquè hi ha un debat intens al TC al voltant de la naturalesa de les decisions preses pel Parlament sobre aquestes estructures d’Estat i sobre l’eventual amenaça que puguin representar per al manteniment de la unitat del país.
Els dos esborranys de sentència fins ara examinats pel TC incorporen a aquest cas les tècniques que en les tasques relacionades amb l’arquitectura es reserven per als equips de demolició. El sector del TC reticent amb l’ús del buldòzer aquesta vegada creu, al seu torn, que no cal fer taula rasa de les normes recorregudes.
El grup minoritari de magistrats que preferiria una sentència amb molts matisos estima, en suma, que el que s’ha portat a la taula d’operacions del TC és un pacient susceptible de tractament reconstituent constitucional, però no pas un malalt quirúrgic. Prefereix, en suma, les cures pal·liatives a la pura i simple cirurgia. Per aquest nucli, la Constitució no corre risc de trencar-se pel fet que les institucions catalanes estudiïn la constitució d’estructures com les previstes pel Parlament. El conjunt dels jutges del TC coincideixen que no és constitucional que una comunitat es doti d’estructures d’Estat, però no tots els membres estan d’acord que el debat sobre el desenvolupament d’instàncies pròpies a Catalunya suposi la generació d’aquesta bastida estatal.