Els temes del dia
La greu crisi del sistema bancari italià, i la posada en òrbita de la nau espacial Juno en l’òrbita del planeta Júpiter.
EN aquests temps de tribulacions de tot tipus, hi ha motius per a l’esperança. Després de cinc anys de viatge, i des de la matinada de dimarts, la nau Juno de la NASA ja orbita al voltant de Júpiter, amb l’objectiu de desentranyar alguns dels misteris del planeta més gran del sistema solar. Entre ells, el seu origen i la seva evolució. O els misteris relatius al nucli que s’amaga rere l’immens vel de núvols d’hidrogen, heli i pols solar que l’envolta. O els camps magnètics que produeix la seva veloç dinàmica rotatòria, causa de descomunals tempestes. Per no parlar de les aurores o de l’aigua glaçada presents en aquest grandiós planeta, que ve a ser com gairebé mil Terres.
En síntesi, la informació que s’espera que arribi des de Juno durant els propers vint mesos, abans que la nau propulsada amb energia solar doni per finalitzada la seva missió després d’un periple de 37 voltes al voltant de Júpiter, permetrà que ens acostem al coneixement de com s’han format els grans planetes, fins i tot d’aquells que no formen part del sistema solar. Perquè Júpiter, amb les seves més de seixanta llunes, té una composició que el distingeix de la resta de planetes solars perquè està envoltat d’una atmosfera gasosa que ha impedit fins ara conèixe’n el nucli, la mida exacta i la densitat, així com de quina matèria està format. Unes dades rellevants per saber com s’ha format l’univers i de quina forma interactuen els planetes i els seus camps gravitatoris, que en el cas de Júpiter són d’una enorme magnitud. La humanitat es troba, doncs, a les portes de revelar una de les seves incògnites més inextricables. Quan comencin a arribar dades des de la sonda, cosa que s’espera que succeeixi a partir del proper octubre, s’estarà més a prop de saber per què l’univers és com és i ens ajudarà a resoldre la qüestió de l’origen de la formació de la Terra.
El primer èxit de la missió de la NASA és que la sonda Juno ha aconseguit superar diversos obstacles. El més important és que la brutal atracció magnètica de Júpiter va fer que la sonda augmentés la velocitat de forma gradual fins a assolir els 260.000 quilòmetres per hora i que va haver de reduir dràsticament per entrar en òrbita. Una maniobra dificultada pels cinturons de radiació que envolten el planeta i que es va aconseguir gràcies al disseny d’una volta protectora de la sonda i de l’instrumental explorador, així com dels sistemes de transmissió de dades fins a la Terra, objectius assolits que, com en altres missions espacials, han d’aportar nova i valuosa experiència per al futur immediat de la humanitat.