El món islàmic condemna l’atac contra la mesquita de Medina
El ministre d’Exteriors iranià crida a la unitat per eradicar el gihadisme
No és cap novetat que el Ramadà, mes de dejuni i penitència, sigui també un temps propici a guerres i violències a l’Orient Mitjà. Si ara el portaveu de l’Estat Islàmic, Abu Muhammad al-Adnani, va difondre a través de les xarxes socials d’internet el seu missatge en què instava els partidaris a “convertir aquest mes sagrat en mes de calamitats per a tots els infidels” abans dels atemptats d’Istanbul, Dacca, el Líban, l’Iraq i l’Aràbia Saudita, l’any passat en les mateixes dates van perpetrar altres atacs terroristes contra una mesquita xiïta a l’Aràbia Saudita i una altra a Kuwait. Llavors també un portaveu de l’EI havia fet una crida al món musulmà per “emprendre una guerra santa durant el Ramadà a fi de convertir-lo en un mes de desgràcies per als no creients. La gihad del Ramadà no és com la dels altres mesos”.
L’atemptat terrorista de dilluns al costat de la gran mesquita de Medina, on és enterrat Mahoma, ha volgut tocar el cor de l’islam –la Meca i Medina són els seus prominents llocs sants– i pertorbar la casa dels Saud, que regna a l’Aràbia Saudita.
De desagraïts l’infern n’és ple. Una monarquia tan absoluta com la saudita és responsable de l’extensió pel món àrab del radicalisme islàmic, perquè finança mesquites, associacions benèfiques, empreses culturals i periodístiques. No és fàcil després d’apaivagar els ardors provocats pels més exaltats i, al final, la casa dels Saud ha quedat exposada als perills d’aquest temps de desintegració dels estats àrabs. L’organització terrorista Al-Qaida va néixer a les seves entranyes i va desafiar el seu poder amb el terrorisme. A l’Iraq l’Estat Islàmic rep cada vegada més adhesions dels saudites. Al voltant de mil voluntaris es van unir a aquesta organització terro- rista i alguns centenars van tornar al seu país. El Govern de Riad ha llançat una gran operació de seguretat i ha detingut centenars de sospitosos. S’esdevé ara amb els fanàtics de l’Estat Islàmic el que va passar durant l’apogeu d’Al-Qaida, quan milers dels seus combatents van tornar a l’Aràbia Saudita, després de la guerra contra l’ocupació soviètica de l’Afganistan. El regne no pot viure aïllat d’un món àrab cada vegada més turbulent.
Ningú no ha reivindicat els atemptats de l’Aràbia Saudita, que demostren que no hi ha límits a l’acció dels gihadistes. El ministre de l’Interior i hereu, Muhammad bin Naief, va comunicar que els seus agents van provar de detenir un home sospitós quan es dirigia cap a la gran mesquita de Medina. Va fer esclatar el cinturó trufat d’explosius i en va matar quatre.
La indignació al món musulmà tant sunnita com xiïta ha estat unànime contra aquest atac a la ciutat santa on el profeta Mahoma va viure els seus últims anys fins a la seva mort. La República Islàmica de l’Iran, gran rival de l’Aràbia Saudita en les guerres de Síria i el Iemen, va condemnar l’atemptat. El seu ministre d’Afers Exteriors, Muhammad Javad Zarif, va fer una crida a la unitat internacional, a sunnites i xiïtes per eradicar el fenomen del gihadisme.
L’any passat Teheran va acusar el rei saudita de la mort de 130 dels seus pelegrins, esclafats en una estampida a la Meca. Sovint a l’oceà de l’islam s’eleven veus que posen en dubte la legitimitat de la casa dels Saud per administrar els llocs sants de la Meca i Medina, posant èmfasi que pertanyen a tots els musulmans. El novembre del 1979 un grup d’integristes musulmans van ocupar diversos dies la gran mesquita de la Meca, desafiant la Corona. Hi va haver 250 morts i 500 ferits en la batalla per reconquerir el sagrat recinte.
La monarquia saudita, que finança mesquites i associacions caritatives, és responsable del radicalisme islàmic