“Missatges alarmants”
‘Vanguardia Dossier’ analitza la complexa realitat del regne dels Saud
Aliats des de fa decennis, les relacions dels Estats Units i l’Aràbia Saudita no passen pel millor moment. L’acostament de Washington a l’Iran ha enfurismat la monarquia saudita, que busca nous aliats en la seva lluita per l’hegemonia regional, amb les conseqüències que comporta, en les guerres per delegació a Síria i el Iemen. Aràbia Saudita davant els seus desafiaments és el títol de l’últim número de Vanguardia Dossier, que ofereix una àmplia visió de la història i la situació actual del regne wahhabita.
Abu Bakr al-Bagdadi va anunciar el 2014 que l’autèntic centre del califat que acabava de proclamar seria el territori de les dues mesquites santes (la Meca i Medina), és a dir, l’Aràbia Saudita. Enviava així “dramàtics i alarmants missatges a Riad”, adverteix Madawi al-Raixid, professora visitant de la Universitat de Singapur. Un dels atemptats de dilluns es va produir a la mesquita on hi ha enterrat Mahoma, a Medina.
Si en una primera fase els atemptats de l’autodenominat Estat Islàmic es van produir a Europa i diversos països àrabs, en la segona, la comunitat xiïta (del Iemen o de l’Aràbia Saudita) s’ha convertit en la seva diana. Al principi Riad va lluitar contra l’EI en la coalició liderada pels Estats Units i en la que va muntar amb altres països àrabs, però quan va començar la guerra al Iemen, el punt de mira del seu armament va virar cap al sud, cap als huthis, un grup xiïta.
Els sunnites radicals de tot el món consideren heretges als xiïtes. L’Aràbia Saudita i l’EI coincideixen en aquella percepció. Ser de segona permet utilitzar-los com a boc expiatori davant crisis de tota mena. Toby Matthiesen, investigador de la Universitat d’Oxford, reconeix que, segons les èpoques, la monarquia ha fet de protector dels xiïtes que no acceptaven convertir-se i els caps dels quals exigien els wahhabites més extremats. A més de les diferències religioses, el règim tem que els xiïtes aspirin a quedarse amb el petroli que hi ha sota el territori que ocupen. Sigui com sigui, els xiïtes són objectiu dels extremistes, com ho va demostrar, una vegada més, l’atemptat contra una de les seves mesquites dilluns a Qatif.
La complexitat del país salta a la vista en la relació ambigua entre líders religiosos i polítics. Dins de l’extensa família reial hi ha diferents tendències i els intents aperturistes del rei Abdul·lah (mort el 2015) van provocar nombrosos problemes amb imams i ulemes en obrir un diàleg nacional el 2003. Es va tancar el 2011 amb les primaveres àrabs, contra les quals va intentar vacunar-se comprant la voluntat dels seus súbdits amb ajuts econòmics, explica David Commins, professor del Dickinson College.
L’Estat Islàmic resultava útil al règim de Riad per lluitar contra l’Iran, però s’hi assembla massa en termes ideològics, com destaca el periodista i analista Andrew Hammond. Això no ha impedit que alguns ulemes radicals hagin estat decapitats.
Molt proper ideològicament a l’EI, el règim saudita té en la seva diana els xiïtes, que veu com a heretges