Torna el copec
Des d’aquest mes, els jubilats de la república exsoviètica de Bielorússia s’enduran algun ensurt fins que s’hi acostumin. Les seves pensions, que de mitjana suposaven gairebé tres milions de rubles mensuals, han quedat reduïdes a tan sols 291 rubles amb 18 copecs. El sou mitjà ja no serà de 7.182.900 rubles, sinó de 718 rubles i 29 copecs. Per sort, es tracta només d’una il·lusió, provocada per la decisió del Govern de canviar la denominació dels diners i treure-li a l’apallissat ruble bielorús quatre zeros de cop. El bitllet de 10.000 rubles (poc més de mig euro) s’ha reemplaçat per la moneda d’un ruble, mentre que el de 100 rubles correspon a un senzill copec (un cèntim de ruble).
A la moneda bielorussa, una de les que més es van devaluar l’any passat, li feia falta una rentada de cara. Al juny, va arribar a caure tant que calia ajuntar-ne 21.700 per obtenir un dòlar. La divisa ha patit la devaluació en els últims anys, però s’ha constipat de debò amb la crisi econòmica que van provocar a la veïna Rússia la caiguda del preu del petroli i les sancions occidentals.
El canvi, però, té únicament “caràcter tècnic”, va manifestar el Banc Central quan el president del país, Aleksandr Lukaixenko, va firmar la tardor passada el decret que l’aprovava.
Però sobretot és una mesura pràctica. La presència de bitllets de centenars de milers de rubles, malgrat l’escàs valor real, no feia gens fàcil el maneig dels diners en la vida quotidiana.
El canvi suposa, a més, el retorn de la xavalla a les butxaques dels gairebé deu milions de bielorussos. Fins ara Bielorússia era un dels pocs països del món que només emetien monedes amb motius commemoratius, però sense ús comercial. Les monedes van desaparèixer després de la dissolució de l’URSS, el 1991, i la conseqüent adopció del ruble bielorús en substitució del ruble soviètic. Des de l’1 de juliol passat els bielorussos disposen de monedes d’1, 2, 5, 10, 20 i 50 copecs, i també d’1 i 2 rubles. Quant al paper, els bitllets són de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 rubles.
Fa mesos que Bielorússia es prepara per a la redenominació de la seva moneda. Les botigues del país assenyalen des de fa temps dos preus als articles que posen a la venda. De fet, en realitat fa dècades que es prepara. Des del final de la Unió Soviètica, el ruble ha perdut zeros en dues ocasions més: el 1992, quan va substituir el ruble soviètic, i l’any 2000, quan hi va arribar a haver bitllets de cinc milions de rubles i el Govern va decidir posar-hi fre i treure tres zeros a la divisa.
El mes passat, Lukaixenko va intentar infondre confiança en la divisa, assegurant que “contribuirà a l’eficàcia de l’economia”.
El fet d’eliminar zeros pot semblar que treuen de pobra la divisa. Però és una altra il·lusió: el PIB de Bielorússia baixa (gairebé un 4% el 2015) i la inflació s’acosta al 12%. “És una operació per distreure l’atenció de la gent, a qui es diu: “Hem tornat als copecs, estem orgullosos dels nostres copecs”, ha dit Iaraslau Ramantxuk, un economista independent, expert en finances, de la Fundació Mizas, una oenagé de Minsk, que cita el web de Radio Free Europe. Amb molts zeros o amb pocs, la moneda continuarà sent inestable, afirma.
La nova i la vella moneda circularan de manera paral·lela durant tot aquest any. A partir de llavors caldrà començar a oblidar alguns acudits fàcils. Si abans cada bielorús o bielorussa es podia casar amb un milionari o milionària, aquest afegitó deixarà de tenir sentit. I ja neixen noves pensades: “Com que ha caigut el dòlar, ara només val dos rubles!”
Des de l’aparició, el 1992, al ruble bielorús se l’ha anomenat familiarment llebreta, perquè el primer bitllet d’un ruble portava dibuixada una llebre corrent. Però la cursa no ha arribat mai gaire lluny. Segons càlculs de Bloomberg, l’any passat va perdre el 42% del valor. El Banc Central de Bielorússia va xifrar la pèrdua en un 35,8% davant les principals divises del món. “Amb l’actual inflació, els copecs deixaran de tenir sentit en poc temps”, afegeix Ramantxuk.
Bielorússia elimina quatre zeros de la seva moneda, atacada per la inflació i les devaluacions