Torna l’agenda basca

Els nacionalistes bascos podrien tenir un paper important en la incerta legislatura que s’acosta. Els seus cinc escons al Congrés –n’han perdut un– no són suficients per a la investidura de Mariano Rajoy, però sense el vot favorable, o l’abstenció, d’aquests cinc diputats el Partit Popular difícilment pot aconseguir la presidència del govern.

Sense el vot positiu del Partit Nacionalista Basc és impossible la cordada PP-Ciutadans, que també necessitaria el suport de dos diputats canaris: Ana Oramas, de Coalició Canària, i Pedro Quevedo, del grup Nova Canàries, elegit a les llistes del PSOE, amb llibertat de vot. Sense el concurs actiu de la gent de Sabin Etxea aquesta cordada no suma.

Els propers dos anys veurem coses que vosaltres no us creuríeu mai de la vida –veurem programes electorals en flames més enllà d’Orió i llamps reformistes brillant en la foscor prop de la Puerta d’Alcalá–, però avui mateix convé recordar que Ciutadans encara defensa la liquidació del concert foral, factor essencial de l’autogovern basc.

El PNB pot greixar la complicada dialèctica entre el PP i el PSOE. L’abstenció dels nacionalistes bascos podria ajudar els socialistes a justificar la seva: un gest d’última hora per deixar pas a Rajoy, prèvia acceptació d’una sèrie d’exigències programàtiques. El PNB, per exemple, podria tenir un important paper en la reforma constitucional. El paper que no va tenir l’any 1978.

Els nacionalistes bascos, però, no podran acabar de definir la seva estratègia fins després de les eleccions de la tardor a Euskadi, escenari en el que hi haurà un nou actor: Podem. El partit del cercle lila va guanyar les eleccions generals del desembre al País Basc i les ha tornades a guanyar el 26 de juny, amb menys desgast que a la resta d’Espanya. Han estat els més votats, sense presentar-se amb una organització autònoma, a l’estil dels Comuns de Catalunya o les Marees de Galícia.

És interessant el fenomen del Podem basconavarrès. Resta vots al Partit Socialista, a Bildu i també a Geroa Bai (la coalició basquista navarresa). Vots obreristes –la crisi està afectant seriosament alguns sectors industrials bascos, molt particularment les fàbriques d’acer–, vots esquerranistes, vots joves i vots abertzales que volen allunyar-se del record d’ETA. Atenció a aquesta última dada: Podem ofereix una nova identitat a gent que vol acomiadar-se de l’agònic planeta ETA. Adéu, Arnaldo Otegi!

Evidentment, les eleccions autonòmiques corregiran a la baixa el vot del Podem basc, que al seu torn encara no disposa d’un lideratge clar. Però crida l’atenció la seva resistència el 26-J. A Euskadi gairebé van aconseguir la suma de vots de Podem i Esquerra Unida. I a Navarra la van clavar, enfonsant la candidatura de Geroa Bai, encapçalada per Daniel Innerarity, prestigiós intel·lectual basquista.

Si Podem lamina els socialistes a l’octubre, el PNB podria trobar-se amb la necessitat d’atreure el Partit Popular basc al seu camp d’aliances, amb la consegüent repercussió en la política de pactes a Madrid.

Hi ha, per tant, dues fases. Abans i després de l’octubre. El PNB vol anar a les seves eleccions amb la bandera de la centralitat: defensa total del concert foral, defensa de la indústria basca i defensa del reagrupament dels presos d’ETA a les presons del País Basc, per accelerar la dissolució formal de l’organització terrorista.

Encara no sabem si Rajoy aconseguirà la investidura. Però sí que podem aventurar que la propera legislatura tindrà agenda basca.

El PNB ha d’esperar a les eleccions basques de l’octubre, en què Podem podria alterar el tauler