La Vanguardia (Català)

Sense De Niro ni Jodie Foster

- Quim Monzó

La Federació Andalusa d’Autònoms del Taxi ha publicat una guia de bones pràctiques perquè els seus associats –i tothom que, sense ser-ne, n’aconseguei­xi un exemplar– evitin la mala imatge que sovint donen. No és cosa exclusiva dels taxistes andalusos. A Catalunya, a París i a Nova York n’hi ha que farien que, només pujar al vehicle, els demanessis que l’aturessin immediatam­ent per sortir-ne cuita-corrents. És clar que no tots són així, i faig aquesta puntualitz­ació perquè amb aquest gremi n’hi ha prou de fer una observació no del tot positiva perquè tots se sentin injuriats. Passa com amb les localitats petites, on qualsevol comentari negatiu es percep com un ultratge a tots i cadascun dels habitants del municipi. Quina delícia viure a Barcelona i poder maleir tal o tal altra cosa que no t’agrada de la ciutat sense que això comporti problemes. No sols tota la població no ho considera una ofensa sinó que molts ciutadans s’apunten a dir que la crítica és encertada.

La guia dels taxistes andalusos és una delícia. Explica què és la cortesia,

Diuen que el taxista ha de mirar el client a la cara, saludar-lo de manera amable i somriure-li

i adverteix que, quan el client entra al cotxe, els primers trenta segons són bàsics perquè se’n formi una bona impressió. Recomana al conductor mirar-lo a la cara, saludar-lo de manera amable i somriure-li. Res, doncs, d’això que passa sovint, que entres a un taxi, saludes i el conductor ni tan sols et contesta. Res tampoc de mirar-lo amb cara agra, aquesta cara que ve subtitulad­a: “I ara, ¿a aquest imbècil l’hauré de portar fins on em digui?”. També aconsella no menjar durant el trajecte, ni beure, ni mastegar xiclet, ni fumar. (Això vol dir que a Andalusia encara hi ha taxistes, i probableme­nt clients, que hi fumen.) Exhorta a fer servir un to de veu tranquil, no mostrar un excés de confiança i no prendre partit en comentaris sobre política, religió o esports. No diu res sobre portar sintonitza­da tal o tal altra emissora d’ideologia combativa, però se sobreentén que val més posar-ne una de música lounge, per exemple.

Expliquen tot seguit la importànci­a de ser honrat. Perquè els catalans ho entenguem de forma fàcil: res de fer una volta fins a la Meridiana si ets a la cantonada d’Urgell amb Sepúlveda i vols anar a la plaça Macià. La imatge és bàsica, també. Recorden als taxistes que han de dur el vehicle net, i que no ha de fer pudor. I ells han de vestir amb correcció. No cal que vagin amb americana i corbata, però sí que han d’evitar la roba esportiva, les xancletes i les samarretes imperi, que permeten a les aixelles desprendre la seva flaire a metres de distància. A Barcelona això seria difícil d’acceptar. Amb el regidor de l’Ajuntament Josep Garganté com a model que va als plens amb samarreta i banyador, aquesta norma em sembla abusiva fins i tot a mi. Comparativ­ament, és injusta. Millor que ens n’oblidem, doncs.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain