“A la mare li pega el pare”
1.500 menors van trucar al telèfon d’Anar per denunciar violència de gènere
Els agents de la Policia Nacional que diàriament visiten les escoles i instituts per fer xerrades sobre assetjament escolar, violència de gènere o maltractament en general reconeixen que han après a llegir en les cares dels adolescents què els passa o què succeeix a casa seva. “No poden evitar abaixar els ulls, amagar-se a les butaques com implorant que la terra se’ls empassi i gairebé resar perquè la xerrada acabi”, assenyala la María Jesús, una de les agents que treballa a l’àrea de Vallecas (Madrid). Així, el dia abans de permetre a La Vanguardia acompanyar-los a assistir a una xerrada sobre violència de gènere, van advertir que un dels xavals es comportava “d’aquesta manera que et diem, que s’amaga”. Al final de la trobada, els agents s’hi van acostar: “La criatura ens va confessar que a la seva mare li pega amb freqüència el pare, molt sovint, i a ell i als seus germans en cas que s’hi fiquin... El nen, de 14 anys, estava completament enfonsat”, recorda.
L’any passat, gairebé 1.500 de menors van trucar al telèfon de la Fundació Anar per explicar que els seus pares maltractaven a les seves mares, tot i que la xifra es duplica quan el que requereixen és orientació sobre com actuar en cas de violència de gènere. Gairebé 10 vegades més que l’any 2009. Dels 1.741 casos detectats el 2015, 318 corresponien a menors víctimes de violència de gènere.
Segons les dades que s’extreuen de la Fundació Anar, en la meitat dels casos l’agressor té
El 60% de les menors que pateixen violència de gènere no es plantegen denunciar l’agressor
més de 18 anys i nacionalitat espanyola (85% dels casos). En un 10% dels casos, la víctima no ha complert ni tan sols els quinze anys.
El gran problema que és subjacent en aquest tipus de violència és que en el 60% dels casos les menors no tenen consciència que estan sent maltractades, cosa que explicaria que en un percentatge similar no tinguin cap intenció de denunciar. “Només quan se’ls explica que aquell control exhaustiu i aquelles prohibicions en la manera de vestir o de comportar-se no són normals és quan s’adonen que una cosa rara passa en la seva relació”, explica la María Jesús.
En el 60,3% dels casos la violència s’exerceix a través de la tecnologia. “Els menors adolescents tenen una eina eficaç per controlar, amenaçar i insultar, o per acostar-se a la víctima quan aquesta ha decidit posar fi a la relació. En els casos de ciberassetjament, els menors agressors actuen amb impulsivitat, sense aturar-se abans a pensar i refugiant-se en l’aparent anonimat que les noves tecnologies aporten. No solen ser conscients del mal que estan produint i, en moltes ocasions, tampoc no són conscients que les seves accions poden arribar a tenir una responsabilitat penal”, afirma Leticia Mata, directora del Telèfon Anar.