Canviar l’actitud del grup

Quan es demana als adults que van ser víctimes d’assetjament en la seva infantesa que recordin l’experiència viscuda es reobre, gairebé sempre, una ferida dolorosa: la indiferència del grup. “Els meus companys no van fer res per mi”. “Sabien què passava però no els va importar”. Els espectadors no hi intervenen però el seu silenci permet que es reprodueixin aquest tipus de conductes. Desneutralitzar el grup permet diluir l’assetjament fins a deixar-lo en no-res, o millor que això, fins i tot deixar en evidència el fanfarró. Com més sàpiguen els nens el significat del respecte i aprenguin a detectar les subtileses de la violència, abans s’estendrà la pau al pati. Els Mossos d’Esquadra, com l’Abel i l’Esther, ofereixen sessions de reflexió als escolars de 12 anys sobre el ciberbullying en les quals, a més d’informar sobre les responsabilitats penals d’un delicte així, posen l’accent precisament en el grup. Aconsegueixen trobar un exemple real i l’estiren. “Quan hi ha bullying ,ho fa tota la classe?”, pregunten els alumnes d’una escola d’Alella. Només un grup, d’altres ho saben però no diuen res, “no va amb ells”, afirmen. Els mossos expliquen: hi ha un agressor, una víctima, uns que riuen, altres que miren. De què riuen? Una noia que sembla un noi, un estudiós, un quatre ulls... “Poseu fotos a Instagram perquè la gent les vegi i comenti. Què pot fer la víctima si es riuen de com és? Pot canviar?”. A poc a poc, els mossos els tornen conscients: “Si no hi hagués testimonis, l’agressor actuaria de la mateixa manera?”. Un nen aixeca la mà: “Podríem dir ‘a mi no em fa gràcia’”. Tant el programa finlandès Kiva, distribuït a Espanya per l’Institut Escalae, com el programa Happy de la UdL, com altres iniciatives, apel·len a la força que té el grup per fer-los conscients de com i per què funciona el bullying. Fan servir jocs de rol, d’ordinador i classes de reflexió.