A la recerca de la felicitat
Abans de l’aturada estival m’agradaria transmetre’ls un desig i una esperança que compartim tots els que formem part de la Reial Acadèmia de Gastronomia i de la seva Associació d’Amics: aconseguir que l’esforç que Espanya i molts espanyols hem fet durant 40 anys en benefici de la cuina i la gastronomia acabi sent positiu per a tota la humanitat, no només per a uns quants.
La conquesta de la llibertat a la cuina, la defensa del patrimoni gastronòmic, el record del que van fer les nostres avantpassades al llarg de la història, la llibertat del comensal, el model de les tapes, l’expansió i el desenvolupament de la producció i la indústria agroalimentàries, l’existència de professionals cada vegada més ben preparats... Tot plegat ha de contribuir a obrir espais de satisfacció i permetre a un major nombre de persones l’accés a una alimentació saludable i agradable... en companyia.
Si aconseguim que el nou concepte de la gastronomia com a activitat saludable, solidària, sostenible i satisfactòria (les quatre esses) arreli, aconseguirem assolir l’objectiu històric de l’ésser humà d’eradicar la fam i la malnutrició per defecte o per excés, contribuirem a la salut i a la qualitat de vida i aconseguirem que el benestar arribi a tothom, no només a uns quants.
La nova cuina i la nova gastronomia,
El nou concepte de la gastronomia és una activitat saludable, solidària, sostenible i satisfactòria
els models del segle de la innovació, han de permetre l’extensió dels immensos beneficis d’una alimentació suficient, equilibrada, homogènia i respectuosa amb els hàbits culturals i mediambientals. Hem aconseguit que el concepte que Espanya impulsa s’estigui consolidant urbi et orbi, com un èxit de la nostra marca país. És un projecte basat en la defensa del nostre patrimoni i de la gastronomia tradicional. Però també de suport i foment de la innovació i la llibertat tant del cuiner com del comensal. Ara el més important és aconseguir que la gent aprengui a menjar, que dediqui temps a tenir coneixements de nutrició i que eduqui els cinc sentits.
Demanem, per tant, un esforç perquè, a l’hora de menjar, l’entorn, l’espai i la presentació dels plats siguin atractius per a la vista. I procurem que als espais on mengem hi hagi el silenci o la música d’acompanyament adequada. El món de l’alimentació requereix coneixements, però també experiències. És necessari saber, però cal educar els sentits, experimentar i tastar. I, fonamentalment, hem d’aconseguir que ho facin els nens petits, de 3 a 6 anys, de 6 a 9 anys i després.
M’agradaria molt que aquest somni es convertís en la il·lusió de tots i que, els pròxims anys, el món de la gastronomia sigui un espai on cadascun de nosaltres pugui trobar un camí per anar a la recerca de la felicitat... i trobar-la. Perquè, com deia Gandhi, “la felicitat arriba quan el que penses, el que dius i el que fas estan en harmonia”.