Esport en femení
PAT SUMMITT (1952-2016) Entrenadora de bàsquet universitari dels Estats Units
Tenia 22 anys i quedaven poques setmanes per a l’inici de la temporada. A Pat Summitt el destí li va caure per sorpresa quan la Universitat de Tennessee, la seva terra natal, va posar a les seves mans de tot just llicenciada el primer equip femení de la institució, les Lady Vols. Malgrat la seva nul·la experiència a la banqueta, la jove exjugadora va aconseguir convertir aquella precipitada decisió en un capítol daurat en la integració i equiparació de la dona en l’esport.
Summitt va mantenir el càrrec durant 38 anys fins que l’alzheimer la va obligar a renunciar. El 28 de juny passat la malaltia se la va emportar als 64 anys. “Hi ha dues figures que representen el Mont Rushmore de l’esport femení als EUA, Billie Jean King i Pat Summitt”, va comentar Mary Jo Kane, experta en sociologia esportiva, a The New York Times.
En la seva extensa trajectòria, Summitt va assolir 18 finals a quatre de l’NCAA, va guanyar vuit títols i va registrar un total de 1.098 triomfs –més que qualsevol altre tècnic masculí o femení de la primera divisió del bàsquet universitari dels EUA–. El 1984 va liderar la selecció dels EUA en el seu primer or olímpic als Jocs Olímpics de Los Angeles i el 1998 va fer la temporada perfecta: 39 victòries i cap derrota, una cosa inèdita fins llavors.
Malgrat tots aquests mèrits, el que realment va aconseguir va ser obrir portes a tota una generació d’atletes femenines i tombar un grapat de perjudicis. “Quan penso en les meves filles m’adono que és gràcies a gent com Pat Summitt que estan trepitjant en ferm en la vida, sentint confiança en elles mateixes i llançant-se a buscar qualsevol pilota dividida. Aquest és l’impacte que tenen persones com ella”, va dir el president Barack Obama el 2012 durant la cerimònia de lliurament de la Medalla de la Llibertat presidencial a l’entrenadora.
Particia Sue Head va néixer el 1952 a Clarksville, Tennessee, en una família rural. De jove va ajudar el seu pare a la granja mentre a la tarda aprenia a jugar a bàsquet amb els seus germans. “Em clavaven autèntiques pallisses, però això em va fer més forta”, va comentar.
En l’etapa universitària, Pat va viure la mala salut de l’esport femení com a jugadora. En els seus primers anys d’entrenadora, a més de
no ser gaire més gran que les seves jugadores, va haver de multiplicar les seves tasques: era la conductora de la camioneta de l’equip, rentava la roba bruta de les noies i dormia al costat d’elles al gimnàs del rival. Va partir de zero i va ser sempre present en el creixement del bàsquet femení, que ara comparteix horaris de televisió amb els homes, ofereix salaris milionaris a les entrenadores i omple pavellons que tripliquen l’aforament del Palau Blaugrana.
El seu caràcter i estil de lideratge li van guanyar una reputació de duresa i severitat a l’estil d’Anna Tarrés, però alhora van ser la clau del seu èxit. En una ocasió es va assabentar que les seves jugadores se’n van anar de festa abans d’un partit, així que en el següent entrenament les va fer córrer fins a fer-les vomitar; en una altra, va reconèixer que havia destrossat l’habitació d’un hotel després d’una derrota.
El seu èxit li va proporcionar diverses ofertes, entre les quals la de saltar a l’equip masculí de la universitat. “Per què hauria de ser això una promoció?”, va contestar Summitt. El 161 era el seu número favorit, la quantitat d’alumnes que van passar pel seu programa, el més exitós de la història de l’NCAA i del qual, per cert, totes les jugadores van sortir amb el títol universitari.
“He guanyat 1.098 partits, vuit títols nacionals i entrenat en quatre dècades diferents. Però no veig els números, sinó les seves cares”, deia quan parlava del seu llegat, que la situa com a indiscutible pionera de l’esport femení i autèntica llegenda del bàsquet als EUA.