La incertesa, element dramàtic
Autora: Abi Morgan. Traducció: Neus Bonilla. Direcció: Carme Portaceli. Lloc i data: Grec-l6, teatre Romea (29/VI/2016).
El dictador s’ha absentat del palau presidencial. Ningú no sap on ha anat ni el motiu que hagi sortit. No ha deixat cap informació. Deu haver fugit, potser? O potser ha sortit per enfrontar-se millor al moviment revolucionari que pretén enderrocar-lo? En qualsevol cas, les explosions que se senten de tant en tant no donen cap pista de com s’estan desenvolupant els esdeveniments. A la residència oficial del tirà quatre dones carregades de dubtes esperen que torni la primera autoritat del país. Mentrestant, viuen immerses en una absoluta incertesa. Elles són l’esposa del dictador, una intèrpret, una corresponsal que vol fer una fotografia del mandatari i una amiga íntima de la primera dama. La dramaturga britànica Abi Morgan (Cardiff, 1968) ha entès que la incertesa pot ser un material dramàtic de primera qualitat i ha escrit Esplendor, imaginant un grup de dones tancades en una mateixa estança, on les dèries de cadascuna d’elles poden veure’s alterades per la conjuntura provisional que estan vivint.
La directora Carme Portaceli ha volgut mostrar per primera vegada a Catalunya un text d’Abi Morgan, gràcies al qual se’ns revela la imaginació d’una dramaturga que sap crear una escriptura pertorbadora amb quatre pinzellades. La dona del president (Míriam Iscla), que porta un elegant vestit jaqueta, reclama diverses vegades la presència de l’assistenta principal de palau i cada cop que només rep el silenci com a resposta l’atmosfera inquietant de l’estança sembla que es faci més i més opressiva. I ella mateixa, per bé que ho vulgui dissimular, ha d’entomar un senyal de preocupació que li enfosqueix progressivament la jovialitat del rostre. Mentrestant, la intèrpret (Laura Aubert), una funcionària del govern, practica amb tota la desimboltura possible la seva afició cleptòmana i s’amaga a les butxaques del tabard la cristalleria i tots els objectes que troba a l’abast. La fotògrafa (Gabriela Flores) s’entreté durant l’espera assajant el millor emplaçament dels seus estris professionals, i l’amiga (Lluïsa Castell) posa la nota tràgica que escau a la brutalitat dictatorial.
L’espectador s’assabenta que el marit de l’amiga ha estat assassinat per ordre del dictador –amb qui havia compartit etapes escolars– i que els fills de la dona reneguen de la mare per l’amistat que, malgrat tot, ella manté amb l’esposa del mandatari. L’amiga s’ha presentat amb els cabells molls, com si s’hagués passat una estona sota la pluja. Cap al final la dona informa que ha estat ajaguda a la neu esperant, se suposa, la mort, de la qual l’ha deslliurat la dona del dictador reclamant la seva companyia.
Gràcies al rigor de Carme Portaceli, que aconsegueix mantenir viva la incertesa angoixant del huisclos que planteja l’autora, Esplendor ofereix un repertori de bones interpretacions, encapçalades pel treball magnífic de Míriam Iscla.