Kierkegaard toca amb Arcade Fire
La banda canadenca ofereix a Barcelona una versió menys multitudinària del seu ‘Reflektor tour’
Intimitat atapeïda. Arcade Fire ha visitat Barcelona en una versió menys multitudinària del que és habitual en el seu Reflektor tour, just abans del seu gran concert al Bilbao BBK Live, dijous. La formació va interpretar alguns dels temes més emblemàtics del doble disc que dóna nom a la gira, com Afterlife, We exist, Here comes the night time, Normal person i Supersymmetry.
El matrimoni format per Win Butler i Régine Chassagne, juntament amb William Butler, germà de Win, Richard Reed Parry, Tim Kingsbury i Jeremy Gara, va tornar a demostrar a Razzmatazz tota la seva potència, combinant, entre altres instruments, bateria, baix elèctric, violí, teclats, sintetitzadors, guitarra i una veu que s’ha erigit com a portadora d’un rock alternatiu de personalitat intransferible. Arcade Fire s’assembla, simplement, a Arcade Fire. No han aconseguit una mena de contemporaneïtat atàvica?
Després de tres discos que no han deixat indiferent ningú, Funeral (2004), Neon Bible (2007) i
The suburbs (2010), la gira només farà tres parades a Europa aquest estiu. Serà després de tres anys molt intensos, i de compondre la magnífica música de Her, la pel·lícula de Spike Jonze per la qual William Butler i Owen Pallett van ser nominats, el 2013, com a millor banda sonora als Oscar.
El directe es va endinsar en la idea de viure un temps de l’ara, i és que l’àlbum està inspirat en el concepte de Kierkegaard “l’època present”, que el pensador va desenvolupar al seu llibre Una ressenya literària, en què el filòsof critica el públic que es converteix en simple aglomeració (és un text del 1846!). Quan la passió es confon amb l’entusiasme, ens enfrontem al perill que suposa nedar, en paraules de l’autor danès, en “aigües poc profundes”. I profunditat és el que van oferir els canadencs, que també van beure de la cultura haitiana per compondre els temes de Reflektor.
El risc de mirar cap enrere segueix el ressò de la inèrcia o com es pot reivindicar la pròpia identitat enmig de la tempesta de soroll són alguns dels interrogants que travessen la proposta que Arcade Fire va presentar a la capital catalana. El moment lupa potser va ser quan Chassagne va treure dos mirallets i va reflectir el públic. Ai, la resposta, si som massa o comunitat, l’haurem de donar després d’abandonar el local. Cara a cara.
El grup planteja el risc de mirar enrere per inèrcia i com es pot reivindicar la identitat enmig del soroll