La garantia de Löw
L’alemany compleix 10 anys com a seleccionador i no ha baixat mai de les semifinals
Una dramàtica sessió de penals, amb nou llançaments per bàndol, va col·locar Alemanya a les semifinals després d’eliminar per primera vegada Itàlia en un gran torneig. Per a la Mannschaft arribar a la penúltima ronda de les grans competicions internacionals és una rutina, un objectiu garantit des que Joachim Löw va deixar, fa 10 anys, de ser l’adjunt de Jürgen Klinsmann i va ascendir a seleccionador. Tres semifinals, comptanthi l’actual, una final i un títol –el Mundial del 2014– són el resultat del mandat del tècnic de Schönau, que ha caigut per una diferència mínima de gols les tres vegades que ha estat batut.
Amb prou feines queda res de l’Alemanya que va caure (0-1) a la final de l’Eurocopa del 2008 contra l’Espanya de Luis Aragonés. Només continuen Löw i el veterà Schweinsteiger, ara suplent. L’entrenador ha anat renovant permanentment la selecció, adaptant el joc al material disponible, però sempre amb èxit. Diverses veus autoritzades d’Alemanya l’han criticat per haver practicat un dràstic canvi de filosofia contra Itàlia, però Alemanya va sortir-ne victoriosa contra un adversari temible que havia ridiculitzat Espanya a l’eliminatòria de vuitens. És a dir, Löw no es limita a mirar el partit des de la banqueta com fan, entre d’altres, el tècnic de Bèlgica, Marc Wilmots, i així els va. Löw intervé, escruta el rival, decideix en funció dels esdeveniments encara que, com en l’últim partit, impliqui sacrificar un davanter com Draxler, que està certament molt inspirat. I s’abstreu de tot durant els partits. Els viu amb més passió que no sembla fora de l’àrea tècnica, cosa que li ha suposat algun ridícul, com quan al Mundial del Brasil el van enxampar menjant-se mandonguilles. O ara, contra Ucraïna, ensumant-se els dits després d’haverse explorat les parts nobles. “Vaig veure les imatges l’endemà i per descomptat que faig coses de manera inconscient de tant en tant –va dir avergonyit–. Ho sento. Quan estàs ple d’adrenalina passen coses i no te n’adones”.
El gran mèrit de Löw ha estat perseverar en la tradició futbolística germànica, que té un gen guanyador. “En els onze tornejos que he estat amb l’equip nacional hem arribat a les semifinals nou vegades. És un resultat impressionant que subratlla la fortalesa del futbol alemany”, va explicar ahir el mànager general de la Mannschaft, Oliver Bierhoff, a la seu de l’equip, a Évian-les-Bains, a l’extrem est de França. Segons aquest dirigent, França és lleugerament favorita en la semifinal de demà. “De totes maneres –va precisar– nosaltres no tenim un equip de skeleton, tenim jugadors preparats. L’equip ha anat millorant durant el torneig”.
Joachim Löw té una carta que va ser determinant a l’hora de conquerir el seu únic títol i que a França encara no s’ha ensenyat. Thomas Müller, màxim realitzador del Mundial del Brasil, està sec a França. Fins i tot va malgastar el seu llançament a la tanda de penals davant Gianluigi Buffon. “La meva gasolina no són els gols. Potser són la pintura del cotxe perquè sembli més bonic, però a mi el que m’impulsa són les ganes d’èxit”, va explicar ahir, i es va declarar cansat de respondre sobre la seva falta d’encert. Però d’aquest factor podria dependre en bona mesura l’èxit de Joachim Löw, un tècnic que busca una gesta infreqüent: només Alemanya (1972 i 1974), França (1998 i 2000) i Espanya (2008, 2010 i 2012) han aconseguit encadenar el campionat mundial i l’europeu. Ara només ho pot fer el conjunt de Löw.
VIGENT CAMPIÓ DEL MÓN La Mannschaft de Löw ha perdut una final i dues semifinals, sempre per un sol gol