La trampa del Massís Central
Cinc ports de dificultat mitjana en els últims 80 quilòmetres posen a prova els favorits i els seus equips
El primer gran cap de setmana del Tour 2016 s’acosta, amb tres etapes excepcionals per divendres, dissabte i diumenge. Però abans els dissenyadors del traçat ens han buscat un aperitiu força atractiu: l’etapa d’avui al Massís Central. És, sens dubte, el primer test vertader per als favorits, per valorar les seves forces i, especialment, les capacitats dels seus equips.
La cinquena etapa del Tour té 216 quilòmetres. Comença a Llemotges, en homenatge al venerable Raymond Poulidor, que amb 80 anys continua venint al Tour, acompanyat de la seva dona, la Gisèle, amb qui es va casar quan en tenia 25. Però l’inici de l’etapa no és el més important, sinó els últims 80 quilòmetres, farcits de ports de muntanya, fins a arribar a Le Lioran, a 1.235 metres d’altitud, una de les zones esquiables més importants de la regió.
En aquesta etapa apareixen els primers ports de segona categoria (no hi haurà cap primera fins divendres i els hors catégorie debutaran dissabte amb el Tourmalet). Però al Tour, sovint, aquests ports de segona són autèntiques trampes. Solen ser durs, i no arriben a ser considerats d’un nivell més alt perquè són curts.
“Aquesta etapa farà mal”, avisa Thierry Gouvenou, exciclista i ara encarregat de dibuixar el Tour sobre el mapa de França. “Hauran d’encadenar el pas de Peyrol [5,4km al 8,1%] amb el coll del Perthus [4,4km al 7,9%]. I després, encara dues pujades més a la meta, el coll de Font-dede Cère [3,3 km al 5,8%] i l’escalada final a la meta, a Le Lioran”.
És una etapa per a atacants, de ben segur que al gran grup hi ha molta gent que la té marcada al llibre de ruta des de Normandia i que pensa que avui pot ser el seu dia de glòria.
Però al mateix temps ens trobem davant una jornada que marcarà la lluita entre els favorits. Si algú afluixa, l’aniquilaran. Als sis últims quilòmetres hi ha el darrer port puntuable, una baixada d’un quilòmetre i mig i la rampa final fins a la meta. És un dia de bons pujadors, però també baixadors bons i valents.
Le Lioran ja va rebre un final d’etapa del Tour, l’any 1975, quan l’estació, seguint la moda dels temps, s’anomenava Super Lioran. Aquell dia una calor insuportable va fer estralls. Luis Ocaña, amb tendinitis, ni va prendre la sortida. Tres gregaris seus van plegar a mig recorregut. Giovanni Battaglin, amb un genoll tocat, tampoc no va sortir. Joachim Agostinho va rebre un cop d’un cotxe, però, patidor com era, va aguantar. Poulidor, amb bronquitis, va cedir mig minut. I Eddy Merckx va decidir controlar i va deixar marxar el seu compatriota Michel Pollentier, poc perillós, que va ser el vencedor del dia, davant el mateix Merckx i un altre belga, Lucien van Impe.
No és un dia, evidentment, per fer grans diferències. Però alerta si algú falla. Alberto Contador avançava ahir que continua amb problemes: “M’agradaria dir que vaig millor, però no és cert, continuo amb les mateixes molèsties i no puc pedalar amb força, fora del selló, que és el que a mi m’agrada”. En canvi Nairo Quintana semblava més confiat: “És una etapa bona per a nosaltres, una de les que s’adapten a les nostres característiques”.
Una altra referència més propera de l’etapa d’avui la tenim al Tour del 2011. El traçat era diferent, però amb algunes coincidències significatives. També es van fer seguits els alts de Peyrol, Perthus i Cère, però a meitat de recorregut. A la baixada del primer es va trencar el fèmur Aleksandr Vinokúrov, després de sortir de la carretera i caure per un marge. Va ser el mateix dia de l’atropellament de Juan Antonio Flecha i del neerlandès Johnny Hoogerland, quan un vehicle de la televisió francesa va voler avançar a tota velocitat el grup d’escapats. Una de les accions més lamentables de la història recent del Tour de França.
TOTHOM ALERTA És un dia per a atacants, però també per mesurar forces entre els favorits: qui falli pot ser aniquilat